Art

Art reuneix tres grans noms de l’escena catalana per primera vegada damunt dels escenaris: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva. Un quadre en blanc i el preu de la seva adquisició posarà a prova l’amistat de tres homes que semblava impossible de trencar. Estrenada l’any 1994 i ambientada al París de finals de la dècada de 1980, Art és una comèdia intel·ligent i enèrgica sobre l’art i el valor de l’amistat. S’ha representat amb gran èxit arreu del món i s’ha traduït a més de 35 llengües

Art

Art és una joguina.

Sembla senzilla, lleugera, però cada sentiment, cada paraula és al seu lloc, com en una bona cançó. Quan t’enfrontes a la traducció d’un text així l’únic que vols és aconseguir els mateixos efectes que l’autor va aconseguir en la seva llengua.

Yasmina Reza és una gran escriptora de teatre perquè no ho escriu tot, deixa un gran marge perquè la interpretació completi el significat del que ella ha posat sobre el paper. El sentit final de cada rèplica és en mans dels actors, de la seva intenció en pronunciar-la.

Quan tradueixes un text així corres el perill de ser massa explícit, d’aclarir el subtext, i Art és una obra l’escriptura de la qual ratlla la perfecció precisament perquè és més important el que no es diu que no pas el que es diu. Per això he convertit els personatges en catalans, perquè no afectava gens la trama i em permetia mantenir amb més fidelitat el joc d’insinuacions dels personatges.

Traduir teatre no és traduir el que l’autor ha escrit, sinó la intenció del que ha escrit. A veure si ens n’hem sortit. Jordi Galceran

Poques vegades

un quadre blanc, o millor dit, un quadre pintat de blanc, ha portat tant de rebombori. Sou a punt de veure ART, de Yasmina Reza. Una comèdia brillant. Un fenomen teatral que s’ha passejat i es passeja per tots els teatres del món des del 1994. La majoria de vosaltres veureu ART per primer cop. Molts de vosaltres, però, segurament n’heu vist alguna altra producció abans, i és possible que alguns fins i tot hàgiu vist més d’un muntatge de l’obra.

Com és això? Yasmina Reza ha construït un poderós i alhora subtil artefacte teatral, gairebé perfecte, que demana una i altra vegada tres grans actors per fer-lo detonar. Tornem a veure ART de la mateixa manera que tornem a l’òpera per veure un cop més Le nozze di Figaro o La Traviata. Per gaudir de noves interpretacions, de nous muntatges i noves perspectives d’unes obres amb una fusteria teatral tan sòlida que sabem que no ens decebran.

En teatre, fora dels clàssics, això no acostuma a passar. La idea del quadre blanc i els tres amics, l’extraordinària originalitat d’aquest punt de partida, i el seu brillant i intel·ligent desenvolupament dramàtic, així com la depuradíssima esgrima dialèctica dels personatges, ens continuen fascinant.

La meva feina ha estat, com sempre, posar-me al servei de la peça i dels actors. Dirigir un èxit no és fàcil, però comptar amb actors com el Pere, el Francesc i el Lluís facilita molt les coses. Han estat moltes hores de plaer, moltes hores treballant paraula a paraula, frase a frase, silenci a silenci, per conèixer a fons la partitura i saber trobar-hi l’afinació perfecta, el to correcte, l’estil adequat. Espero de tot cor que ho hàgim aconseguit i que us ho passeu tan bé i rieu tant com hem fet nosaltres. Un últim comentari: si la missió de l’art ha de ser sacsejar, qüestionar, fins i tot incomodar, el quadre pintat de blanc és, definitivament i sense cap mena de dubte, una obra mestra.

Finalment ho he entès: El quadre blanc era un forat negre! Miquel Gorriz

Art

16 de setembre de 2017
20:00

Escenari
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
Cadira de rodesDisponibleVisibilitat reduïda2on Pis
Caducitat:
Localitats reservadesElements màxims per compra:10
Localitat Preu Accions
No hi ha localitats a la cistella.
COMPRA LA TEVA ENTRADA AQUÍ
No esperis més!

dissabte, 16 setembre

20:00

23€
2017-09-16 20:00 2017-09-16 22:00 Europe/Andorra Art Pagaries 200.000€ per un quadre blanc? Teatre de la Garriga Teatre de la Garriga

  • Descomptes disponibles

    Alumnat dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística: - 15%
    Carnet de la Biblioteca: -20%
    Carnet del Casal de Joves: -20% 
    Carnet Imprescindible: Preu 8€
    Carnet Jove i estudiants: -15%
    Carnet Verd - Preu 8€
    Més de 65: -20%
    Parelles lingüístiques: 2x1
    Promoció WEB: 1€ de descompte 

Detalls tècnics

Repartiment: Pere Arquillué Francesc Orella Lluís Villanueva
Autor: Yasmina Reza
Traducció: Jordi Galceran
Direcció: Miquel Gorriz
Escenografia: Jon Berrondo
Il·luminació: Jaume Ventura
Vestuari: María Araujo
Espai sonor: Miquel Gorriz
Ajudant de direcció: Anna María Ricart
Fotogràfies: David Ruano
Producció de Mola Produccions, Focus, Bitò Produccions i Verteatro.

Crítica

A l’univers de l’art les relacions són molt intenses, van directament a l’essència de l’home.

Yasmina Reza

Pin It on Pinterest

Share This