Art


"Art" de Yasmina Reza al Teatre de la Garriga

Crònica escrita per Eulàlia Purtí

 

Què diríeu  a un amic vostre si comprés un quadre blanc, amb ratlles blanques i en pagués una quantitat elevadíssima de diners? Li diríeu la veritat? Li retrauríeu que n’hagués pagat una quantitat desorbitada? Us reservaríeu l’opinió perquè penseu que cadascú fa el que vol amb els seus diners? Creieu que dient les veritats es perden les amistats? La compra d’un quadre blanc és el punt de partida d’Art de Yasmina Reza per al debat sobre sinceritat i  hipocresia, sobre el que es diu i el com es diu, sobre la fortalesa i alhora fragilitat de l’amistat, un debat sobre els valors humans al capdavall que Orella, Arquillué i Villanueva, per primera vegada en català  debaten sobre l’escenari en una peça que ja ha esdevingut un clàssic.

L’escenografia de Jon Berrondo, emmarca l’acció en una sala d’estar blanca amb fines ratlles blanques, que en la posada en escena de Miquel Gorriz  el canvi en la il·luminació ens situarà  a casa d’en Sergi, d’en Marc o de l’Ivan, en lloc dels quadres d’estils diferents que Yasmina Reza indica en les didascàlies del text. El número tres li servirà per definir tres posicions aparentment oposades: en Sergi, l’esteta amb tendència esnob, en Marc, el guardià dels valors tradicionals, intransigent i que no creu en els valors de l’art modern i l’Ivan, el bufó del grup, de valors essencials i primaris que actua tot sovint d’àrbitre. Tres maneres de ser diferents, tres experiències de vida diferents que havien fet possible mantenir l’equilibri de l’amistat durant molt de temps mentre no hi havia hagut el detonant que la fes trontollar. En el moment que una guspira, com el fet que un dels tres compri un quadre blanc, unilateralment, treu a la llum tota la brutícia que durant anys havien amagat sota l’estora d’una amistat falsament sòlida. En tot cas es manté sòlida mentre es manté la relació de poder entre els tres amics, i cadascú exerceix el rol que li pertoca, però  en el moment que hi ha canvi de rol apareix la ruptura.

És una comèdia o un drama? Potser es tracta d’una dramèdia, comèdia perquè la hilaritat del públic s’inicia des del començament fins al final, per les rèpliques ocurrents, però sobretot pels silencis i la gestualitat, que converteix els actors en mims i caricatures de si mateixos. La caricatura dels personatges i l’humor són com la sal en el pa de pessic o el vinagre en la maceració de maduixes en sucre, realcen el dibuix del personatge. I drama perquè rere l’humor hi ha una crisi profunda dels pilars que sostenien l’amistat dels tres personatges. És tan profund el que ens vol dir l’autora que ha d’anar a l’altre extrem per no fer transcendent el que és quotidià. L’humor i la caricatura permet fer-ne diverses lectures: ens podem quedar en el pla anecdòtic i petar-nos de riure o analitzar la nostra relació d’amistat i comportaments humans i fins a arribar a reflexionar sobre art i filosofia. El trio d’actors de luxe Orella, Arquillué i Villanueva superen amb escreix el repte d’interpretació, cadascun assumeix el seu personatge a la perfecció, histriònics tots, així ho requereix el text, però elegants i  sobris en els monòlegs que demanen una recitació més pròpia de la poesia, de gest calculat al mil·límetre, per dur a terme el joc teatral en què el públic s’hi diverteix i ells també.  

Art,  comèdia o dramèdia,  que parla d’amistat en clau d’humor és ja un clàssic, tolera bé el pas del temps perquè tracta valors universals, i perquè ens n’arriba una acurada versió en català de Jordi Galceran, una posada en escena sòbria i elegant de Jon Berrondo, la direcció meticulosa i uns actors que ho broden.

Art reuneix tres grans noms de l’escena catalana per primera vegada damunt dels escenaris: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva. Un quadre en blanc i el preu de la seva adquisició posarà a prova l’amistat de tres homes que semblava impossible de trencar. Estrenada l’any 1994 i ambientada al París de finals de la dècada de 1980, Art és una comèdia intel·ligent i enèrgica sobre l’art i el valor de l’amistat. S’ha representat amb gran èxit arreu del món i s’ha traduït a més de 35 llengües

Art

Art és una joguina.

Sembla senzilla, lleugera, però cada sentiment, cada paraula és al seu lloc, com en una bona cançó. Quan t’enfrontes a la traducció d’un text així l’únic que vols és aconseguir els mateixos efectes que l’autor va aconseguir en la seva llengua.

Yasmina Reza és una gran escriptora de teatre perquè no ho escriu tot, deixa un gran marge perquè la interpretació completi el significat del que ella ha posat sobre el paper. El sentit final de cada rèplica és en mans dels actors, de la seva intenció en pronunciar-la.

Quan tradueixes un text així corres el perill de ser massa explícit, d’aclarir el subtext, i Art és una obra l’escriptura de la qual ratlla la perfecció precisament perquè és més important el que no es diu que no pas el que es diu. Per això he convertit els personatges en catalans, perquè no afectava gens la trama i em permetia mantenir amb més fidelitat el joc d’insinuacions dels personatges.

Traduir teatre no és traduir el que l’autor ha escrit, sinó la intenció del que ha escrit. A veure si ens n’hem sortit. Jordi Galceran

Poques vegades

un quadre blanc, o millor dit, un quadre pintat de blanc, ha portat tant de rebombori. Sou a punt de veure ART, de Yasmina Reza. Una comèdia brillant. Un fenomen teatral que s’ha passejat i es passeja per tots els teatres del món des del 1994. La majoria de vosaltres veureu ART per primer cop. Molts de vosaltres, però, segurament n’heu vist alguna altra producció abans, i és possible que alguns fins i tot hàgiu vist més d’un muntatge de l’obra.

Com és això? Yasmina Reza ha construït un poderós i alhora subtil artefacte teatral, gairebé perfecte, que demana una i altra vegada tres grans actors per fer-lo detonar. Tornem a veure ART de la mateixa manera que tornem a l’òpera per veure un cop més Le nozze di Figaro o La Traviata. Per gaudir de noves interpretacions, de nous muntatges i noves perspectives d’unes obres amb una fusteria teatral tan sòlida que sabem que no ens decebran.

En teatre, fora dels clàssics, això no acostuma a passar. La idea del quadre blanc i els tres amics, l’extraordinària originalitat d’aquest punt de partida, i el seu brillant i intel·ligent desenvolupament dramàtic, així com la depuradíssima esgrima dialèctica dels personatges, ens continuen fascinant.

La meva feina ha estat, com sempre, posar-me al servei de la peça i dels actors. Dirigir un èxit no és fàcil, però comptar amb actors com el Pere, el Francesc i el Lluís facilita molt les coses. Han estat moltes hores de plaer, moltes hores treballant paraula a paraula, frase a frase, silenci a silenci, per conèixer a fons la partitura i saber trobar-hi l’afinació perfecta, el to correcte, l’estil adequat. Espero de tot cor que ho hàgim aconseguit i que us ho passeu tan bé i rieu tant com hem fet nosaltres. Un últim comentari: si la missió de l’art ha de ser sacsejar, qüestionar, fins i tot incomodar, el quadre pintat de blanc és, definitivament i sense cap mena de dubte, una obra mestra.

Finalment ho he entès: El quadre blanc era un forat negre! Miquel Gorriz

COMPRA AQUI LES TEVES ENTRADES
No esperis més!

dissabte, 16 setembre

20:00

23€

1 hora i 30 minuts
2017-09-16 20:00 2017-09-16 22:00 Europe/Andorra Art "Art" de Yasmina Reza al Teatre de la Garriga Crònica escrita per Eulàlia Purtí Teatre de la Garriga Teatre de la Garriga

  • Descomptes diponibles

    Alumnat dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, -15%

    Carnet de la Biblioteca, -20%

    Carnet del Casal de Joves, -20%

    Carnet Imprescindible, 8€

    Carnet Jove i estudiants, -15%

    Carnet Verd, 8€

    Més de 65, -20%

    Parelles lingüístiques, 2x1

    Promoció WEB, 1€ de descompte

FITXA ARTÍSTICA

Autor, Yasmina Reza

Traducció, Jordi Galceran

Direcció, Miquel Gorriz

Escenografia, Jon Berrondo

Il·luminació, Jaume Ventura

Vestuari, María Araujo

La reserva per aquest esdeveniment està tancada.

Pin It on Pinterest

Share This