Zum Zum Teatre presenta

El testament

Queden convocats per l’obertura d’aquest peculiar testament en vida i vital; de records,
arrels i identitats universals. Camp, barri i mapa del tresor.

Un home que adora els musicals canta desafinat amb un ull de vidre.

Compromís per la senzillesa i per la veritat, la veritat de la bona, la veritat del teatre.

Qui vulgui heretar que salvi el món.

Sigueu benvinguts.

A partir de 14 anys

[…] Ramon Molins deu ser un tiet genial a les sobretaules familiars. Dels que sempre sap explicar anècdotes dels seus viatges (potser tant trivials com creuar el barri amb el tractor) però que esdevenen catàrtics. Resulta que un dia va somiar que es moria. […]
[…] Un tiet enrotllat fa jocs de mans als nebots. Deixa anar un “encara soc optimista!” pensant que trobarà parella i podrà tenir canalla als 57 anys. I no deixa d’ensenyar el seu cor d’infant generosament. És per aquest comportament que captiva amb el que expliqui. […]
JORDI BORDES
Recomana.cat

Amaranta Gibert Montero – El Punt Avui
Interpel·lar el públic teatral
Hi ha espectacles teatrals que tenen ànima. I això es té o no es té. Així de simple. I això ho té ‘El Testament’, protagonitzat per Ramon Molins, de Zum Zum Teatre (…) i planteja a través del teatre d’objectes un viatge pels records, les arrels i identitats universals. I quan dic que connecta, que té ànima, és que l’espectacle se centra en el barri dels Magraners de Lleida. I per què aquest espai de Lleida on no he estat mai connecta amb mi i amb el públic? Per què connecta quan ens parla d’uns personatges que no hem conegut mai? I per què ens emocionen els objectes personals de l’actor? Doncs perquè des de la mirada microlocal i ultrapersonal ens planteja preguntes i dilemes universals, perquè ens interpel·la. (…)

Jordi Bordes Castells, El Punt Avui
(…) Ramon Molins reivindica, des d’una tendresa admirable, la seva infància. I aspira a deixar petjada entre el barri i la gent que ha compartit història en una peça agredolça. Però insinua que no cal esperar a morir per deixar llegats; que es pot repartir i compartir experiències i cançons en vida. En la ruralitat i els elements que han deixat de tenir ús hi ha un camp de cultiu creatiu immens. (…)

Oriol Puig Taulé
Núvol
(…) A partir de somiar que es moria i de reflexionar sobre quin llegat deixaria si ho fes en aquell moment, Molins ha creat un monòleg íntim i tendre, un tomb per la seva vida que realitza gràcies a nombrosos objectes, joguines i figures. (…)

.