“Quina fita més bonica seria viure la mort amb més naturalitat, viuríem la vida més relaxadament.”
Jimena Cavalletti, directora i clown
Diumenge, 12 del migdia, tres membres d’una humil banda musical arriben amb els seus instruments (una trompeta, una caixa, uns platerets i un fiscorn), preparades per organitzar un enterrament al parc de la Sínia. Però sembla que el capellà no arriba… ni el mort, tampoc! Quina situació més incòmoda que viurem tots, amistats, família del mort, la banda i totes les persones curioses i encuriosides que s’han sumat a l’acte fúnebre… incomoditat que a poc a poc s’anirà transformant en una comèdia d’accidents, fent-nos riure de coses més que bàsiques.
B.O.B.A.S., acrònim de Banda Orquestral Benéfica de Actos Sepulcrales, es va estrenar l’octubre de 2022 dins el Festival Internacional de pallassos de Cornellà, i es defineix com un espectacle de clown de carrer, clàssic al mateix temps que contemporani i apte per a tots els públics.
Parlem amb Jimena Cavalletti, pallassa d’alt voltatge, una persona amb gran capacitat de riure’s d’ella mateixa i de la situació i, al mateix temps, especialista a fer-nos emocionar. És també una artista multidisciplinària, que va iniciar la seva formació en el circ, el teatre, la dansa i la música l’any 1994 i, poc després, en la cocreació d’espectacles. Una de les seves inseparables és la Laia Sales, però també ha treballat amb artistes d’arreu del món, de qui afirma que es nodreix dia a dia en la seva professió. L’any 2017 inicia la seva companyia i el 2020 es llança a la direcció escènica, amb l’objectiu d’apropar al públic l’humor, la música i la normalització de la comicitat de les dones a escena.
Hi ha pallasses de tots els colors, de tots els estils i per a tots els públics. T’hem vist rockeríssima a “Mecha Show you”, després “Y tan pancha” i ara és moment de vestir-se de dol. Digue’ns: l’humor de B.O.B.A.S. és un humor negre?
No, gens ni mica, més aviat blanc. És molt innocent. Elles viuen l’enterrament com qui està organitzant qualsevol altre esdeveniment. I si s’ha de plorar, ploren i fan que la gent plori des de la total innocència.
Explica’ns quin és l’origen de l’espectacle.
L’origen primari és el desig de fer un espectacle molt ximple en el que l’espectador no hagi de pensar en res, només passar-se una hora rient i gaudint amb tres pallasses. Volíem fer música i teníem la idea d’anar uniformades. Vam pensar: en quin context hi ha bandes musicals i que vagin vestits amb uniforme? I ens van venir al cap els enterraments. Ens va semblar fantàstic jugar amb la sorra i actuar a la sorra. Un espectacle 100% de carrer.
Definiu B.O.B.A.S. com una comèdia d’accidents. Quin gènere és aquest?
Treballem la tècnica “slapstick”, que es basa a recrear accidents físics per fer riure. És un espectacle amb molt poques paraules, traduïbles a qualsevol idioma, centrat en la comèdia gestual per a explicar una història mitjançant el nostre físic. La comèdia d’accidents és quan el físic et traeix.
Ens en riem poc de la mort? Hauríem de prendre’ns-la amb més bon humor?
L’any passat vam tenir la gran sort d’anar amb B.O.B.A.S. a Mèxic el dia dels morts. Jo no sé si hauríem de prendre’ns la mort amb més humor, però sí que crec que amb més naturalitat. Dins de la nostra cultura no ens han educat així, però a Mèxic hem vist tota una gran riquesa, amor, alegria i celebració al voltant de la mort que ens ha fet aprendre molt a les tres. Pensem que era molt bonic i que ens agradaria sentir-la així. Quina fita més bonica seria viure la mort amb més naturalitat, viuríem la vida més relaxadament.
De dona a dona, no puc evitar preguntar-me i preguntar-te sobre la comicitat femenina: compartim el mateix humor, homes i dones? Ens en riem de les mateixes coses? Fem humor amb els mateixos temes?
Jo crec que sí. Les diferències són entre les persones, no de gènere ni pel sentit retrògrad dels genitals. Almenys jo no faig humor pensant en què soc una dona, sinó una persona.
Sou poques les dones pallasses, cada dia més, però crec que encara cal reivindicar i lluitar en l’actualitat per la figura de la dona en el món del clown. Com ho vius tu en primera persona?
És una conquesta que va començar fa anys i ara estem molt fermes, força “powers”! Crec que actualment som més pallasses que pallassos professionals en actiu. Anem pel bon camí, així i tot, hi ha molt a conquerir encara.
B.O.B.A.S. és un show musical sense paraules que també ens deixarà sense paraules, però ens omplirà la boca de riallades. Com arriba a l’espectador? Algú ha sortit ofès d’alguna de les funcions que heu fet fins ara?
Fantàsticament! Nosaltres ens imaginàvem hordes de gent aixecant-se i tocant el dos. I no ha estat així. Si hagués passat, haig de confessar-te que també hauria estat interessant, seria perquè hem provocat alguna cosa, no? I aquesta és la funció de l’artista: provocar. Una altra cosa que ens ha sorprès és que arriba a tots els públics. Hi ha infants de dos anys, que en ser una comèdia d’accidents i molt gestual, de bon principi els espanta una mica però, en veure que som més que ximples, els encanta veure’ns. La gent gran es mor del riure. B.O.B.A.S. sorprèn molt perquè comença com un enterrament i després vas veient que som tres tarades que fem una molt bona feina.
Moltes gràcies per respondre totes les meves preguntes, ens veiem el diumenge al Parc de la Sínia.
Lorena Serra
