“Agafem temes de l’entorn adult i els transmetem als infants. No passa res per parlar-ne: la qüestió és com ho fas”.
Pep Farrés, actor i integrant de la companyia Farrés Brothers i Cia.
En Pep Farrés ens dona més detall sobre l’espectacle familiar El cau del Tabalet, que tindrem diumenge en triple sessió matinal, al Teatre de la Garriga
“Toc-toc, hi ha algú? Mireu, en Tabalet dorm dins el seu cau. Entrem?”: així conviden els espectadors a entrar dins la carpa, una instal·lació teatral creada pels Farrés Brothers i Cia, la companyia de teatre creada per en Jordi i en Pep Farrés i en Jordi Palet. En aquest cas, el protagonista és un conillet que viu dins del seu petit cau, sota terra, cobert de fulles, rodejat d’animalons del bosc. La història, inspirada en l’escrit del pioner naturalista Ernest Thompson Seton a principis del segle XX, s’inicia un matí que la mare ha sortit a comprar i, com totes les mares, li diu al Tabalet que no obri la porta a ningú ni marxi de casa. Però, en Tabalet, com no sempre fan els petits, atendrà la mare? Ens endinsem en un espectacle familiar ideal per a infants de 3 a 7 anys, amb un aforament reduït, en la que ens traslladem a un altre món, petit, fràgil com el paper però protegit de l’exterior, i ple d’encant, molt d’encant. Perquè a la caseta de paper maixé d’en Tabalet tot és possible!
L’any 2002 inicieu un camí com a companyia de teatre per a tots els públics. Sou dos germans, en el cas del Tabalet, compartiu la creació, juntament amb en Jordi Palet, i treballeu en la interpretació els dos. Com és treballar junts? La confiança ajuda o fa fàstic, com es diu popularment?
Aprofitaré per descobrir un secret que diem que és el pitjor guardat de tota Catalunya: en Jordi Farrés i jo no som germans realment! Encara queda algú que s’ho pensa, com ara tu… Nosaltres vam coincidir estudiant a l’Institut del Teatre a la mateixa classe i ens enteníem molt bé treballant junts. Els companys mateixos ens van començar a dir “els Farrés Brothers”. Anys més tard ens vam retrobar i vam fundar la companyia amb en Jordi Palet. En buscar nom per a la companyia, un dels que va sortir va ser Farrés Brothers i Cia i vam trobar que era encertat. Continuem jugant a aquesta cosa dels “brothers” però no som germans biològics: som germans artístics!
Sou una companyia no del tot habitual, pel que fa al teatre familiar: parlem de propostes iròniques, carregades de temes potents, punts de vista sens dubte originals, i temes poc “ensucrats” pel que diem que és propi del teatre familiar. Explica’ns amb les teves paraules com apliquem aquest estil tan personal a “El cau del Tabalet”.
Fa vint-i-dos anys que tenim la companyia i ja des de l’inici teníem clar, i som fidels a aquesta idea, que no trobem cap diferència entre fer teatre per a públic adult i per a infantil. Per a nosaltres requereix el mateix esforç i mateixos criteris. Tots els públics mereixen el mateix respecte. Simplement, és que quan penses en infants, la manera de transmetre les emocions i explicar les històries és diferent, evidentment. Nosaltres alternem la creació d’espectacles per a tots els públics: és una obsessió nostra arribar a tots els públics, no solament pel que fa a la franja d’edat, també amb necessitats especials com sordera, o formats com de carrer, de sala, de carrer, gran format, etc. “El cau del Tabalet” és a partir de tres anys, com els anteriors “Mal de closca” o “Un bosc de cames”, i comparteix format immersiu com l’espectacle que vam fer de títol “Tripula” (dins un globus aerostàtic). El públic entrarà en un cau de paper, la caseta d’un petit conill.
El llenguatge que feu servir majoritàriament és el gest, la paraula, andròmines, ninots i titelles i, en aquest cas, ombres xineses, oi?
Exactament. Nosaltres provenim d’una formació de teatre visual i, tot i que ens agrada fer servir la paraula i fer d’actors, utilitzem els titelles, les ombres, les projeccions i moltes andròmines amb el mateix nivell que la paraula. Són eines que fem servir per explicar les nostres històries. Diumenge justament a la Garriga ho podreu veure a “El cau del Tabalet”: coneixerem els amics del Tabalet des de dins, els veurem a través de les ombres perquè estan a fora del cau de paper.
Temes com l’avorriment, l’espera i la incertesa, que vosaltres tracteu dins el cau, esdevenen sentiments dels quals poc es parlen. De fet, caldria parlar-ne més? Seria bo des del vostre punt de vista ensenyar als més petits la gestió emocional d’aquests?
Sí. Nosaltres quan ens hem d’autodefinir diem que tractem temes poc transitats d’una manera no moralitzant. Volem parlar als infants de tot, estem convençuts i fa anys que ho defensem. Als nostres espectacles hem tractat infinitat de temes com la mort, el maltractament infantil o temes alegres que no se’n sol parlar. Cada cop menys, però quan nosaltres vam començar, les companyies de teatre infantil solien tractar temes ensucrats, típics i que repetien totes els mateixos tòpics, com si als nens i nenes no se’ls pogués parlar d’altres coses. Agafem temes de l’entorn adult i els transmetem als infants. No passa res: la qüestió és com ho fas. El Tabalet vol sortir de casa i no pot, i això li genera tota una sèrie d’emocions com la ràbia, l’avorriment, l’angoixa, l’ansietat, ganes de transgredir les normes, etc. Sentiments d’aquests, quan ens fem grans, alguns els sabem gestionar millor i a altres ens costa més, així que imagina’t quan ets petit! Està bé que ho vegin reflectit en un conill, amb qui s’acaben identificant.
I no ens oblidem del desig, la serp, l’atracció i el perill…
Ja veurem com es resol… El conte acaba amb la vinguda d’una serp i al conill li venen moltes ganes de sortir a descobrir qui hi ha darrere del so.
El Cau del Tabalet fa temps que el volteu per biblioteques, centres educatius, consells comarcals… Qualsevol espai és bo per instal·lar el cau del Tabalet?
Sí. Quan vam crear l’espectacle ja el vam pensar per fer-lo a qualsevol espai. Només necessitem que tingui les dimensions i que es pugui fer fosc, res més. Estem dins una carpa de paper: no ens cal cap equipament ni dotació tècnica més important.
Destacar, abans d’acabar, que no és només aquest espectacle que teniu en marxa. Si no em descompto, en són nou, entre els quals El silenci d’Hamelín, Orbital o Tripula, amb els que heu superat les 2.000 funcions no només a Catalunya, també per diferents indrets del món. Els infants senten i reaccionen igual siguin de Barcelona que d’Argentina, per dir un lloc?
Igual, no. Si parlem de cultures diferents, cada cultura té la seva manera pròpia d’expressar el que senten. L’essència del sentiment, vull pensar que sí. Els humans, quan una cosa ens fa riure o por o sentim interès per escoltar una història, aquest sentiment és el mateix. Però cada cultura reacciona riu, aplaudeix, plora diferent, en resum, reacciona diferent.
Recordem que diumenge 18 de febrer hi haurà tres passis a les 10.30 h, les 11.15 h i les 12 h. L’espectacle no arriba a la mitja hora i la reserva d’entrades, com sempre, al web del Teatre de la Garriga. Quins records guardes de les anteriors visites amb altres espectacles a la Garriga?
Guardo molt bon record d’un públic atent, amb ganes d’escoltar-nos, i una molt bona acollida del personal del Teatre. La Garriga és un lloc molt amable que sempre ens rep bé. Amb ganes de portar-vos aquest conte, que és tan a prop que serà com xiuxiuejar-vos-el a l’orella!
Moltes gràcies per respondre les preguntes, ens veiem el diumenge al Teatre de la Garriga!
Lorena Serra
