“De vegades som una mica blasfems i incorrectes: hi ha gent que s’enfada! La nostra “cara dura” és el nostre segell d’identitat.”
Lluís Pérez i Arnau Geli, directors d’ Els Pastorets de l’Associació Fem Pastorets de la Garriga
Els pastorets són un entremès o drama popular en el qual es recullen les principals escenes del naixement del nen Jesús, que es representen per Nadal, dramatitzacions divertides i entranyables on es combina l’argumentari del misteri cristià amb els diàlegs i aventures còmiques de dos pastors que van a Betlem a fer ofrena al Messies.
L’origen el trobem en el teatre religiós medieval català i bàsicament s’estructura en tres parts: les pastorades o adoració dels pastors; la lluita del bé contra el mal; i la descripció bíblica del naixement del nen Jesús. Són un clàssic del teatre català, un esquema que travessa segles i generacions, tot representant-se com es va escriure originalment o s’actualitza contínuament, mantenint-se fresc dalt dels escenaris, aquí a la Garriga representada com també fa tradició per l’Associació Fem Pastorets. Un muntatge per a públic de totes les edats que, a més de ser un referent moral, és un espai on fer i descobrir el teatre ni que sigui un cop a l’any, al Nadal, on moltes persones del poble se senten com autèntics intèrprets professionals dalt de l’escenari. Els Pastorets són una escola escènica de primera magnitud i esdevenen un espai on molts actors, ara professionals, han fet els seus primers passos.
Per als pastoretaires, tant intèrprets com públic, sembla que no sigui Nadal sense fer o gaudir d’una representació d’Els Pastorets. Avui parlem amb els directors d’Els Pastorets de la Garriga, de Fem Pastorets: en Lluís Pérez i l’Arnau Geli, que agafa el relleu d’en Joan Monells, una novetat a mitges, ja que retorna a la direcció de l’associació quatre anys més tard de la darrera vegada.
La temporada 2022/23 us vau acostar al clàssic, però no al clàssic de Folch i Torres sinó al més pur estil shakespearià. En aquesta ocasió, cap a on van els trets? No sé si ens podeu fer un avançament de què tracten Els Pastorets d’enguany.
LLUÍS – Fa cent anys que es van estrenar per primer cop a la Garriga els primers pastorets, el 1923, i ho van fer al convent de monges del Carrer Cardedeu. Partint d’aquí, ens submergim en un món on el cel i l’infern sempre tenen una tonalitat especial.
ARNAU – Jo soc molt antiespòilers: Satanàs acaba malparat, al final neix el nen Jesús… i no us puc dir si tenim nen o nino (tampoc el color ni el sexe), serien massa espòilers! El teatre s’omple, però sempre hi ha llocs per aquells qui ho vulguin saber: les butaques de poca visibilitat també es poden comprar si hi ha molta curiositat, eh!
Imagino que la feina es duplica o triplica quan no es tracta d’agafar el text i posar-lo a escena, sinó que cal pensar la idea innovadora, exposar-la al grup, escriure-la, etc.
LLUÍS – Nosaltres comencem al juliol, amb les idees que tenim. A l’agost queda tot escrit, després ho presentem, al setembre fem el càsting i és allà on se sap què farem de nou.
Fem Pastorets de la Garriga va néixer fa gairebé vint anys com a iniciativa de l’escola Tagamanent. Lluís: tu vas ser actor primer, després ajudant de direcció i finalment vas agafar el relleu d’en Xavier Gotanegra. Explica’ns un dels teus millors records dins la companyia i un dels més complicats.
LLUÍS – El millor record… n’hi ha molts! Com a actor em va agradar molt fer de Sant Miquel. Quan vaig estar d’ajudant de direcció vaig poder aprendre molt d’en Xavi i d’en Joan. També vaig gaudir-ho molt amb els infants, que era la part que jo m’encarregava. Ara, els últims temps, sempre és un repte, sobretot el de la pandèmia, que va ser el més difícil, alhora que va omplir un espai que teníem buit i va ser una gran experiència.
ARNAU: retornes a la direcció, després d’uns anys desconnectat. Què tenen Els Pastorets de la Garriga per a tu que els fa tan atractius, no solament com a director, també per als garriguencs que tornen cada Nadal a pujar a l’escenari?
ARNAU – Per la falta de respecte que tenim pel guió original i per no tenir pèls a la llengua i deixar-nos anar. De vegades som una mica blasfems i incorrectes: hi ha gent que s’enfada! Fins i tot hi ha gent que ve per enfadar-se, per tant, alguna part queda satisfeta. La nostra “cara dura” és el nostre segell d’identitat.
I per al públic, què hi diries de per què sempre s’omple el teatre del Patronat?
ARNAU – Pel mateix motiu: la falta de pudor.
Arnau: l’equip et fa més cas pel fet de ser nou que a en Lluís?
ARNAU – No pas! L’equip em coneix d’altres anys i de ser de la Garriga.
Lluís, tu formes part de l’escriptura del guió cada any. Les versions canvien, però sempre mantenen el vessant còmic, és difícil fer riure al públic? I any rere any, és més fàcil o complicat trobar aquest punt? L’experiència és un grau?
LLUÍS – Fer riure és de les coses més difícils que hi ha. Cada any, després d’escriure el guió, tinc la sensació que ha estat molt guai i que l’any següent no tindrem més idees, perquè cada any posem totes les que venen, no solament en l’escriptura, també durant els assajos. Però l’any següent venen idees noves i tirem també del que sabem per experiència que funciona. L’Arnau ha vingut amb idees fresques i diferents, que també està molt bé.
Tanmateix, la música és fonamental en el muntatge de la Garriga, aquest any continueu comptant amb orquestra en directe? Alguna composició nova per a l’espectacle? I continuarem escoltant cançons interpretades en viu?
LLUÍS – Sí, tenim cançons en directe, algunes són novetats i altres que recuperem d’altres anys, compostes pel mestre i director Oriol García.
Digueu-me: trobeu a faltar més suport institucional?
ARNAU – Com a directors, voldríem el màxim suport. Però haig de dir que qui s’emporta “el gran marrón” són els de la Junta. Nosaltres treballem amb el que ens concedeixen. De vegades se’ns atorga el que demanem, altres no: nosaltres voldríem el nostre escenari, un per a cadascú, per sempre, amb un vestuari i algú que ens porti els cafès.
Què creieu que cal fer per acostar a més públic al teatre, en concret, a venir a veure Els Pastorets aquells que mai no han vist pastorets?
LLUÍS – Nosaltres intentem sorprendre per evitar que la gent no vingui pensant que Els Pastorets són avorrits, que ja els van veure l’any passat… Que es diverteixi molt oferint coses noves.
Hi ha un mite sobre que Els Pastorets aporten cantarelles i esdevenen escola teatral de mals vicis escènics. Com podríem enderrocar aquest mite?
Arnau – No s’han d’enderrocar. És marca de la casa! Els Pastorets han de tenir la seva cantarella. Hi ha escenes que sense cantarella no són pastorets. Qui critica això, que se’n vagi a mirar un Shakespeare o altres obres, però Els Pastorets hi ha moments que han de tenir cantarella i punt!
M’agradarà fer un seguit de preguntes ràpides.
Comencem parlant d’escenes. M’heu de dir si les manteniu a les vostres adaptacions.
Bosc tenebrós i el tresor – Sí.
L’Anunciació al Bosc nevat – Sí.
Sopes al Bosc Nevat – Aquest any sí.
Les Calderes d’en Pere Botero – Home, sí!
Frases fetes: digueu-me si, tot i la transgressió, encara les escoltarem al muntatge actual?
- “Ai, quina por que tinc! Jo vull tornar a casa! No siguis tan rondinaire, home! Bé prou que el trobarem el camí.” (Lluquet i Rovelló) – Sí.
2. “No esperava menys de tu, puix tot en la terra crida, que és qüestió de mort o vida, i hem de lluitar com ningú. Perquè quan neixi l’Infant d’aquesta verge triada, si la guerra no és guanyada, ja ens poden portar a l’encant. Serem com un trasto vell, que a la gent ja sols fa riure. “(Llucifer) – Sí.
3. “Prou blasfèmies i heretgies, miserable criatura, que amb les teves gosadies tocar amb la bava voldries a la donzella més pura.” (Sant Miquel) – Sí.
Els actors que interpreten als personatges principals mantenen el sexe original? És a dir, si són homes o dones tal com en Folch i Torres va escriure o els heu canviat de gènere masculí a femení o a l’inrevés.
Lluquet – es manté a home.
Rovelló – home.
Satanàs – l’hem canviat a dona.
Llucifer – l’hem canviat a dona.
L’Arcàngel Sant Gabriel – home.
Sant Miquel – tot i que no té sexe, el mantenim a dona.
Sant Josep (que un any va ser dona!) – aquesta vegada és home.
Jeremies – home.
Toca valorar la magnitud del projecte…
Quantitat de persones que hi participeu en total – 130/140 persones.
Els actors que pugen a l’escenari – 80.
Els canvis de decorats – 5/6.
Els dies de representació – l’obra es veurà quatre dies, el 25, 26 i 30 de desembre a les 19 h i el 7 de gener a les 18 h.
Engresqueu a tothom perquè us vinguin a veure.
ARNAU – Els seients del patronat són molt còmodes, fem una rifa a la mitja part, i a més, les entrades es compren fàcilment per la web de l’Ajuntament que no fa entrar galetes a l’ordinador… Tot són facilitats perquè no hi falti ningú de la Garriga.
I per finalitzar, arribats al 2023 i amb la vostra experiència dins l’equip, quins objectius de futur teniu?
ARNAU – Ui, espera que acabem vius i sencers aquest any! Nosaltres som els Kilians Jornet del teatre nadalenc: quan has pujat l’Everest, què es fa després? Doncs no ho sé! Primer cal baixar i recuperar-se i més tard ja ho veurem.
LLUÍS – El mateix. En la reunió que vam tenir abans de l’estiu amb en Jordi Roig, el president de l’associació Fem Pastorets, ja estava plantejant què fer en Els Pastorets commemoratius dels 25 anys. Jo li vaig dir: “espera, primer fem els d’aquest any!”.
Les entrades per a aquest espectacle es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga, El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Lorena Serra
