“El cau del tabalet”, un explorador i un titella de paper maixé, realment bonic, són els protagonistes d’una història suggerent entre sons del bosc, murmuris i penombra.
Cada cop soc més admiradora de les instal·lacions teatralitzades: esdevenen una experiència completa, immersiva 100%, que ens trasllada físicament i emocional a un altre món. En el cas d’“El cau del Tabalet”, els Farrés Brothers i cia. han construït un cau de paper que ens fa volar amb la imaginació a sota terra, més enllà d’una cova, penso que ens trasllada dins les pàgines d’una faula infantil. Després de “Tripula” (l’espectador entrava dins d’un globus aerostàtic), ara es tracta de la llar d’un conill, una cova delicada de paper arrugat i marronós, artesanal, a la penombra, on només trobem a un explorador i un titella de paper maixé realment bonic, protagonistes d’una història suggerent entre sons del bosc, murmuris i penombra.
Amb aquests elements i entorn, guanyar-se als infants és fàcil. Els petits de la Garriga de seguida van engrescar-se a endinsar-se en aquell espai reduït i van escoltar amb molta atenció aquell conte explicat a cau d’orella. I també van interactuar esbrinant sorolls d’animals, es van sorprendre amb les ombres i figures i es van espantar en alguns moments de la narració. Els adults també van interactuar i compartir com els infants i amb els infants, amb un somriure tendre dibuixat tota l’estona, potser per veure aquell moment de gaudi, potser per rememorar la pròpia infantesa, potser per deixar escapar el petit que encara habita dins de cadascú.
“El cau del Tabalet” devia inspirar a més d’una família a agafar un pedaç de paper i un llençol en arribar a casa, i crear un espai on, amb quatre rampoines i un lot, poder explicar un conte tots estirats al menjador o sobre el llit abans d’anar a dormir.
Lorena Serra
