“Històries sobre l’Espanya de l’època de la guerra civil totalment extrapolables en l’actualitat”
Joan Monells, de Nats Teatre (companyia de teatre)
Nats Teatre és una companyia de teatre creada a principis de segle, de la mà de Joan Monells, que busca sempre un element artístic singular i original en les seves representacions.
Aquesta vegada ha apostat per un dels poetes més reconeguts a Espanya. Amb els diferents membres de la companyia ofereixen un recorregut per diverses peces curtes de teatre de Federico Garcia Lorca i de diferents moments de la seva vida. Des de “El Retablillo de Don Cristóbal” fins a “Las Sombras”.
Un recorregut no només literari sinó també físic al darrere del Teatre de La Garriga – El Patronat. Un espectacle a l’aire lliure simulant un teatre grec.
Ens hem de remuntar dues dècades per trobar els vostres inicis. Com neix aquesta companyia de teatre?
Jo vaig començar a donar classes a l’IME i després al Casal Jove. Els alumnes anaven repetint. I des de l’Ajuntament ens van proposar de crear una associació. Aquí es va constituir Nats Teatre. Va néixer l’any que es va reobrir el Teatre de la Garriga – El Patronat.
Al Teatre de la Garriga oferireu l’espectacle “LORCA, el Teatropaseo”. Com neix, en quin moment comença a caminar aquesta obra?
Mira precisament l’últim que vam treballar quan encara depeníem de l’Ajuntament va ser un espectacle sobre Lorca. L’any passat vam reviure que també era antic. En aquell moment vam pensar a fer reviure aquest de Lorca de fa 20 anys, ja que hi ha textos molt inèdits i la gent que hi ha ara a Nats no té res a veure amb la que hi havia fa dues dècades. Vam agafar alguns dels textos, en vam escollir de nou i vam posar-nos mans a l’obra. Vam començar a assajar a principis del 2019 i no l’hem pogut estrenar fins ara el 2021.
És un recorregut per diverses peces curtes de teatre de Federico Garcia Lorca i de diferents moments de la seva vida. Per què vau decidir apostar per aquest autor?
Amb Nats Teatre ens agrada buscar sempre coses que t’aportin quelcom artístic. Lorca no l’havíem treballat amb la gent que hi ha actualment a la companyia. M’agrada fer coses diferents.
És una obra més coral que permet que tots puguin tenir el seu moment, el seu espai.
Com ha estat el procés de creació d’aquest espectacle? Quins elements s’ha tingut en compte en l’elecció de les peces a interpretar?
Lorca sempre deia que no es volia comprometre políticament. Tot i això, sí que va escriure coses sobre com veia l’Espanya de l’època i la ideologia política. Hem agafat algunes peces d’aquestes que són molt curtes, però tenen tot l’esperit de Lorca i al mateix temps són crítics amb la política d’aquells temps. Són històries sobre l’Espanya d’aquella època de la guerra civil però totalment extrapolables en l’actualitat.
El recorregut no només serà literari sinó també físic al voltant del Teatre de La Garriga – El Patronat. Com és aquesta posada en escena?
El públic està a la pista. És com si fos una plaça de toros i els assistents estan tots asseguts al mig. Segons l’escena, el públic s’ha d’enfocar cap a una banda o altra. La gent ha d’agafar la seva cadira i girar-la. Es fa a la part del darrere del teatre i segons on se situï l’acció, el públic ha d’agafar la seva cadira plegable i girar-la cap al cantó on hi ha l’escenari. La gent va girant segons on hi hagi l’escenari d’actuació.
Tenia moltes ganes de fer, ja que el Teatre de la Garriga, el seu pla original, la part de darrere on hi ha actualment el pàrquing, estava dissenyat per ser un teatre grec. És a dir, que l’escenari tingués dues variants, una amb el públic a platea i una amb el públic darrere. És quelcom que finalment no es va fer i amb aquest espectacle és una forma de reivindicar aquest teatre d’estil grec.
Pel que fa a l’escenografia, tot i que els actors es van movent i, per tant, no hi ha un únic espai, hi ha diversos elements escenogràfics en cada acció.
Respecte al vestuari, com l’heu plantejat?
El vestuari és molt variat. Es representen una gran varietat de situacions, llavors la indumentària va canviant. Hi ha escenes més realistes, algunes que passen a la pre Guerra Civil Espanyola, d’altres que passen a l’època medieval… Depèn molt de la peça que s’interpreti.
La línia en el vestuari la trobem en els narradors, que van vestits de negre i que aquests són els que van marcant l’obra.
La representació d’aquesta obra va tenir lloc el dissabte 5 de juny. L’elecció d’aquesta data té un motiu al darrere…
Exacte, una data singular, el dia 5 de juny, data de naixement de l’autor. Així, d’alguna manera commemorem el poeta espanyol.
Una entrevista de Júlia Oliveras Aumedes
