“La vida de vegades estreny i no tenim motius per divertir-nos, així que sortir de fer una funció sabent que el públic s’ho ha passat tan bé resignifica molt la feina”
Mia Esteve, actriu
En la seva gira pel territori català, arriba a la Garriga al teatre El Patronat “Conspiranoia”, la darrera comèdia de creació d’en Marc Angelet i en Jordi Casanovas, representada per quatre cares molt conegudes de l’escena catalana: l’Eduard Farelo, l’Àurea Márquez, el David Vert i la Mia Esteve. Justament és amb aquesta última actriu mencionada amb qui hem tingut l’oportunitat de parlar sobre l’espectacle, una història en la qual s’explica la trobada d’uns amics de tota la vida. Amics que sembla que es coneixen bé… fins que comencen a aparèixer secrets, pors i inquietuds que desconeixien l’un de l’altre.
Abans de parlar sobre “Conspiranoia”, fem un breu apunt de la Mia Esteve. Actriu, música, directora i creadora, resident a Sant Pere de Riudebitlles, on imparteix classes de teatre i forma part d’un grup de dones improvisadores de nom Dancingdays, es confessa enamorada de la seva professió i reconeix que s’hi dedica amb un alt nivell d’exigència, potser desmesurat, i això no és fàcil, i encara menys a l’ofici interpretatiu. De ben petita va començar a fer els primers passos a l’escenari, cantant o actuant, fent de Mare de Déu o pastoreta. Però no va ser fins a plena adolescència que va decidir dedicar-s’hi. En Ricard Garcia li va parlar de l’Institut del Teatre i allà hi va anar de cap. I tant de cap, que abans d’acabar els estudis ja li havia sortit feina.
A la Mia Esteve l’hem pogut veure a mítics serials de la televisió catalana (“Estació d’enllaç”, “Nissaga de Poder” o “Sitges”). També a la gran pantalla ha participat en les pel·lícules “Los ojos de Julia” o “El cuerpo”, entre altres. Però ella no es considera una star system, al contrari. La Mia és dona de teatre. Ha treballat per companyies com la Fura dels Baus o la General Elèctrica i sota la batuta de directors tan destacats com Julio Manrique, Alícia Gorina, David Selvas o Mario Gas.
Confessa que ha tingut ruptures amb l’ofici a causa de les intermitències que suposa la professió, ja que és dur viure amb la incertesa de no saber si en acabar un projecte hi haurà una nova feina ben aviat. Però continua incombustible al peu del canó, no solament com a actriu, també com a creadora.
Un dels seus desigs seria acabar amb la reivindicació de la dona en el sector, per tal que qualsevol persona pugui estrenar una obra, independentment que les escrigui, dirigeixi o protagonitzi una dona. Que la reivindicació no sigui del gènere sinó de les persones amb talent. Sense pèls a la llengua, la Mia Esteve lluita, treballa i estima la professió que finalment l’ha fet ser qui és.
Mia Esteve: com t’arriba aquest projecte i què en penses en una primera lectura?
Fa anys vaig treballar amb el Jordi Casanovas. Penso que ja va escriure aquest text pensant en qui volia que ho fes o en uns caràcters específics, i jo entrava en aquesta línia. La veritat és que, com a primera impressió del text se’m fa molt difícil de respondre, perquè en Jordi treballa d’una manera que adapta moltíssim els textos. Ja ens ho va dir: “llegiu-vos-el, però enteneu-lo com un primer esbós”. Va fer la presentació de la situació i com s’anava desgranant la història, però realment no va acabar l’escriptura fins que vam assajar i assajar. S’han modificat escenes senceres… la idea base ja hi era i és una anada d’olla!
L’amistat és un tema central dins l’espectacle. M’agradaria preguntar-te primer com a personatge i després com a Mia (no sé si coincidiràs o no en la resposta): una bona amistat és aquella persona que et diu les veritats a la cara i si estàs equivocat et fa persuadir per canviar d’idea; o és aquell qui t’accepta tal com ets, amb les teves idees o filosofies, siguin quines siguin?
En el meu cas, la Sònia (el meu personatge) i jo diferim una mica d’entrada. Ella és emocionalment més maldestre, li costa més veure les coses, la conversa no seria el seu do. És geòloga, està centrada en la investigació, ara en un rol de més poder perquè té moltes persones treballant amb ella. Prioritza la feina i emocionalment no és gaire hàbil, com la resta de personatges, exceptuant el que interpreta l’Àurea Márquez, que és qui ens acaba per desbloquejar a tots. La Sònia té una manera d’entendre l’amistat que sí que comparteixo amb ella, però d’entrada té més reticències, pors i recels. Li agrada que li diguin que tot està bé. La Mia està més disposada que la burxin, que em fotin canya, sempre que sigui de persones que m’estimen i m’ajuden a millorar.
Són quatre amics, quatre personatges, amb quatre perfils i personalitats diferents, quin és el que més s’assembla al teu caràcter?
A la nostra feina, els personatges acaben sent molt tu. El Jordi en el fons ho vol així: que la teva energia i manera de ser taquin el personatge.
T’acompanya un repartiment de luxe, rodejada per tres actorassos. Com és treballar junts?
Són uns amors! Ja havíem treballat anteriorment i som molt feliços d’estar junts. Hi ha molta química i bon ambient. De fet, lamentem estar de bolos perquè arribem, fem la funció i marxem. Estem desitjant fer temporada per poder fer la cerveseta de després d’actuar. Trobem a faltar passar més temps junts. Ells tres fan televisió actualment i això fa que estiguin més ocupats. Ara, aquest fet fa que sigui divertidíssim anar de bolos perquè tothom els espera com si fossin la “mare de Déu de Lourdes”!
En el cas de Conspiranoia, se’ns presenta un personatge que es planteja que la terra és plana i no rodona, i que ens ho han fet creure així. Si extrapolem el tema, també podríem fer-lo servir en diferents temes d’actualitat. Vivim rodejats de teories conspiratives?
Absolutament! Se’n parla molt i fa de mirall quan ve el públic. Qui més qui menys ha pensat o ha tingut converses amb gent que creu i teoritza sobre coses bastant al·lucinants. Són persones que, d’entrada, penses que tenen el cap ben moblat i de cop et deixen anar un comentari completament conspiranoic. És un retrat de com vivim.
Tu et consideres una persona conspiranoica?
No, gens ni mica. T’he de dir que he observat coses darrerament que em fan pensar que ens n’han colat alguna… Sempre he tingut la sensació que som conillet d’índies de moltes coses que se’ns escapen. Però fins al nivell d’apuntar-me a teories conspiranoiques, no.
Què hi diu l’espectador? Algun conspiranoic entre el públic o algú que s’hagi indignat davant de la situació plantejada?
La majoria d’espectadors ho rep de bona manera, riuen molt. Hem pensat en el dia que vingui un terraplanista perquè posem bastant el dit a la ferida! Tot i que al final hi ha una mena d’oda a la comprensió general de tothom. El més important és saber conviure i que cadascú que cregui en el que necessiti i faci el que vulgui si no fa mal a ningú. El pitjor és el judici, que és el que ens acaba matant. Anecdòticament et diré que un dia hi havia entre el públic una persona amb un riure més que contagiós. El Farelo va començar a riure a l’escenari i vam haver de pessigar-nos per aguantar-nos! La vida de vegades estreny i no tenim motius per divertir-nos, així que sortir de fer una funció sabent que el públic s’ho ha passat tan bé resignifica molt la feina.
“Conspiranoia” té molt per fer riure, però també té un vessant força reflexiu.
Clarament, és una peça pensada com un joc que es torça. Presenta una situació de comèdia amb uns personatges molt estereotipats que es van traient els draps bruts i al final es veuen les ànimes de tothom i la solitud en la qual està cadascú capficat en les seves coses i sense capacitat de ser generós amb els qui representa que són amics de fa un munt d’anys. La gent ens ho diu: fa riure, però també fa pensar.
Un plaer veure’t en directe a la Garriga dissabte. Coneixes el nostre poble?
No, conec persones del poble, però no hi he estat mai.
Després de la gira de “Conspiranoia” i altres projectes que tinguis entre mans, ens en pots fer cinc cèntims?
Tinc a punt de fer primera lectura d’un projecte amb l’Alícia Gorina al TNC sobre les bruixes a Catalunya. És un projecte de creació amb sis dones.
Les entrades d’aquest espectacle es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Lorena Serra
