“Les coses que passen per la pell s’han d’explicar apropet, a cau d’orella, de manera sincera i barrejant la part més divertida amb la més dramàtica o emotiva”.
Ramon Molins, actor i director artístic de Zum Zum Teatre
Arriba a Can Luna Zum Zum teatre, una companyia amb un ideari molt clar: convertir els espectacles i cadascuna de les seves representacions en moments únics, que eixamplin els límits de la imaginació a tota la família; crear espectacles que, al mateix temps que emocionin, ens facin reflexionar; i fer un teatre de màxima qualitat, tant estèticament com de continguts. Sens dubte és així: ho podrem comprovar a “Testament”, un monòleg de petit format en el qual en Ramon Molins fa un recorregut vital carregat d’emocions.
Zum Zum teatre va néixer l’any 1994 a Lleida, arrancant un projecte teatral amb dues línies de treball: per una banda, la pedagògica, com a escola de teatre dedicada a la promoció i projecció d’intèrprets, amb vigència fins al 2002. Com a segona via, com a companyia de teatre professional promotora i productora d’espectacles de reconeguts escriptors i dramaturgs.
Inicialment, els espectacles van dirigits al públic familiar o, com ells defineixen, a “adults a partir dels 4 anys”. Amb una vintena d’espectacles produïts, la formació treballa en arquitectures teatrals modernes i contemporànies, per tal de transmetre contes i històries, tot cercant noves fórmules multimèdia. I ho ha fet arreu de Catalunya, Espanya, França i Itàlia.
Coneixem ara més sobre en Ramon Molins, director artístic de Zum Zum i únic intèrpret a “Testament”.
Un àlbum de records, reflexions i anècdotes, íntim i personal, emocionant i carregat d’humor… seria una bona definició de “Testament”?
“Testament” és un recorregut teatralitzat sobre la meva vida. Hi ha moltes coses, entre altres, l’essència de les classes de Zum Zum i altres escoles, perquè va ser una part important de la meva vida professional i personal. Guardo records molt potents, va ser una bona època.
Llegint al crític Jordi Bordes, et defineix de la següent manera: “En Ramon Molins deu ser un tiet genial a les sobretaules familiars, dels que sempre sap explicar anècdotes dels seus viatges (potser tan trivials com creuar el barri amb el tractor) però que esdevenen catàrtics”.
És un espectacle de petit format, com una sobretaula, amb objectes carregats de contingut i sentiment. S’ha d’explicar apropet, a cau d’orella, jo crec que les coses que passen per la pell s’han d’explicar així, d’una manera sincera i barrejant la part més divertida amb la més dramàtica o emotiva. Encara que parli de la meva vida, l’objectiu clandestí és que cadascú faci un recorregut per la seva. Tots tenim una vida plena de moments i records diferents; l’espectacle busca treure la pols a les emocions que ens han acompanyat al llarg de la nostra vida.
“Testament” es converteix així en un espai de records, d’arrels, un viatge a l’origen de la identitat, amb tocs musicals, senzill però ple de la màgia del teatre. Jo penso que dissabte plorarem una mica, ens emocionarem si més no?
Sí. Hi ha una barreja d’emocions, com dèiem. A mi una de les coses que em fascina de l’espectacle és que, després d’estar a llocs distants de la geografia (Màlaga, Madrid, Valladolid…), una història ultralocal acaba sent universal. A tot arreu, en sortir de la funció, em trobo gent emocionada d’alegria o de sentiment. “Testament” esdevé com un disparador emotiu perquè tothom qui vingui pugui connectar-se a diferents moments de la seva vida.
L’escenari i els elements escènics també juguen un paper important en la narració de la història. Una plataforma desmuntable, amb calaixos plens de rampoines, retrats, joguines… Alguna anècdota en la recerca de tots aquests objectes?
El procés de creació de l’espectacle va ser llarg. Vaig estar-hi treballant dos anys. Jugava una mica com amb els horrocrux de Harry Potter, que són elements carregats amb essència de vida. Treballo amb objectes reals de la meva vida i alguns comprats, com per exemple, un rotllo de paper higiènic de la marca Elefante que ja no existeix. Jo el recordo amb horror, perquè és com un tros de paper de vidre. Com a anècdota, el vaig comprar per internet i em va costar 20 €! Altres elements els hem buscat a mercats ambulants. Però sí: m’ajuden molt a què l’espectador imagini, sobre aquesta tarima que és un moble antic. Ens transporta a un imaginari compartit amb tots.
Penso que sol a escena no hi ets mai, no solament per la companyia d’aquests elements, també per totes les persones que s’hi evoquen com, per exemple, la cosina que aspirava a menjar-se el món, companys de professió, d’institut…
La vida és interessant perquè es viu rodejada de moltes persones, persones que en formen part. Per “Testament” passa la família, que té un paper protagonista, però també els meus alumnes, els companys de feina, la gent de l’associació que treballo… Això és molt ric, perquè la gent t’aporta moltes coses. És un viatge enrere que per a mi és realment plaent perquè m’ho passo molt bé fent aquest recorregut.
Un relat optimista, d’una persona a punt d’arribar a la seixantena però amb un cor d’infant. Digue’ns, Ramon, és possible no perdre mai la innocència, tot i el pas dels anys i els cops de la vida?
La innocència no sé si la vaig perdre, però sí aparcar. Però hi ha una cosa que funciona perfectament com a substitut: l’optimisme. Jo soc optimista de mena. A mi m’agrada buscar en la dificultat una oportunitat. Em dedico al teatre, per tant, haig de ser optimista i una mica militant. “Testament” valora la vida de cadascú: a través de la meva vida, tota la gent pot veure que la seva és tan plena com la meva. De cada persona que ve a veure l’espectacle es podria fer una sèrie més llarga que “Joc de trons”.
Tal com ens convides a la sinopsi de l’espectacle, vull acomiadar-me jo: Sigues benvingut a la Garriga!
Les entrades per a aquest espectacle es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga, El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Lorena Serra
