“L’oportunitat de tenir un espai on poder crear un univers”
Entrevista residència tècnica
Des dels seus inicis, el Teatre de la Garriga – El Patronat està concebut com un centre per les arts escèniques que la seva missió és formar, difondre, crear i investigar sense que la seva ubicació representi un límit territorial.
Dins d’aquest marc, s’ofereixen les residències tècniques per donar suport al desenvolupament artístic, a la creació, i teixir complicitats amb companyies i artistes d’arreu. És posar a l’abast dels artistes l’espai del teatre de la Garriga, amb el seu personal i equipament tècnic, per a què puguin iniciar la creació d’un espectacle, reformular-lo, o fer-hi petits retocs finals.
Tal com explica la directora del teatre, Sílvia Feixas, les residències tècniques és un format en el qual els beneficis són per totes les parts: “És molt enriquidor tan pels artistes, com pel teatre, o inclús per a la població ja que això acaba revertint en la comunitat. A més, de vegades es fan assajos oberts en els que els instituts han vingut a veure algunes parts d’aquest procés de creació dels espectacles”.
El teatre garriguenc ha estat l’escenari de diverses residències tècniques els últims temps. Des dels Brodas Bros creant el seu últim espectacle, passant per Les Divines o la Maria Montseny. La ballarina i creadora emergent de dansa contemporània ja fa temps que està al teatre fent una residència llarga, creant el seu propi espectacle. Més recentment, han estat residents al teatre les Estampades, una companyia de dansa aèria que el darrer 17 d’octubre van oferir el seu espectacle “FAR” a la façana del Teatre.
Una estada al llarg de la primera setmana de febrer en la qual van estar immerses en la creació del seu nou espectacle “Fruit estrany”. La bona sintonia a l’octubre va propiciar que, mesos més tard, deixessin les terres gironines per venir a la Garriga, tal com explica Feixas: “Hi ha companyies amb qui tot flueix molt bé i va ser el cas de les Estampades. A canvi d’aquesta residència tècnica, les Estampades faran aquest espectacle aquí a la Garriga un cop el tinguin acabat”.
Per conèixer des de dins en què consisteix una residència tècnica i què implica per al bon desenvolupament d’un espectacle, entrevistem a les Estampades.
En què consisteix la residència tècnica al Teatre de la Garriga?
És l’oportunitat de tenir un espai on poder crear un univers. Quan estàs a casa hi ha masses inputs que despisten, el fet de poder estar en un espai on només et dediques a la creació de l’espectacle, et permet entrar molt més a l’univers i investigar.
Quin és el motiu per haver escollit fer aquesta residència al municipi vallesà?
El motiu de fer la residència aquí la Garriga és perquè quan vam venir-hi a actuar ens vam sentir molt còmodes i l’equip, tan el del teatre com la Sílvia, ens han recolzat molt amb qualsevol cosa i hem trobat aquesta complicitat molt bonica i l’hem volgut aprofitar. Aquesta és la forma de crear sinergies i xarxa més enllà de casa.
Així doncs, com és d’important aquestes sinergies entre artistes i teatres?
En aquest moment de tanta incertesa estem molt agraïdes que des dels teatres i tècnics de cultura es comenci a apostar pel suport a la creació, no només a la mostra del producte acabat.
Actualment, hi ha pocs espais comuns on les companyies puguin assajar i crear, és un gran problema i per això quan no tens un espai en condicions, busques aquestes aliances amb teatres per a poder fer aquestes residències. És indispensable sobretot si treballes el cos i si hi intervé un il·luminador, una coreògrafa, un músic, entre d’altres. Són moltes peces que conformen l’engranatge de l’espectacle i, per ajuntar-les, necessites aquestes residències tècniques.
A la pràctica, amb aquestes estades com avança un espectacle?
Al llarg del procés de creació passes per moltes fases. Ara estem en una segona fase per acotar i concretar l’embrió. Precisament amb aquestes estades pots anar desenvolupant el projecte i, sobretot, et permet crear fites i objectius per posar una mica d’ordre a tot el que has estat treballant a casa.
En què esteu treballant actualment, quin projecte potencieu amb aquesta estada creativa?
Ara estem amb el “Fruit estrany”. Va sorgir de la pandèmia quan de cop i volta et tanquen i no et deixen fer res. Et veus bloquejada, aturada i anul·lada. Llavors, és aquest el moment per aprofitar i mirar cap a dins. El “Fruit estrany” neix d’aquesta necessitat de seguir, d’inventar i expressar.
Per què aquesta temàtica?
Ens interessa i ens mou molt, a més de ser un tema molt present en l’actualitat. Busquem trencar amb les etiquetes i els estereotips.
D’altra banda, nosaltres sempre ens agrada poder estar sense tocar de peus a terra. Per això aquest espectacle està pensat per fer al carrer amb una estructura de 4 metres d’alçada on es treballa en el buit, sense una paret com a suport, sinó el propi cos. Estar penjades és quelcom bonic, somiador, delicat, dolç… Sempre hem gaudit de la part positiva d’estar penjada, l’adrenalina que això et crea, aquest estat d’ingravidesa. Però ara estem en un moment en el què empatitzem amb el doble significat d’aquesta paraula: estar penjada realment perquè no tens on agafar-te, sinó una incertesa que no saps cap a on et portarà. D’alguna manera busquem donar veu a aquesta vessant més realista i no tan optimista i positiva.
Quan teniu previst tenir-lo enllestit per ja obrir-lo al públic?
Ara mateix estem en un procés de posar dates en el calendari. En principi ens hem posat el juliol com a límit. Estem lligant quines seran les maneres de fer-ho i d’exhibir-ho, ja que, vist el panorama, no se sap què passarà aquest estiu, si hi haurà o no festivals i si podrem mostrar-lo. Però nosaltres ens hem posat aquest objectiu amb la intenció de complir-lo, sempre i quan la situació sanitària ens ho permeti.
Una entrevista de Júlia Oliveras
