“Orbital és un bombardeig visual molt eclèctic i volgudament dispers”
Farrés Brothers i Cia (companyia de teatre)
Farrés Brothers i Cia són una companyia de teatre creada el 2002 de la mà del Jordi Farrés, el Pep Farrés i el Jordi Palet.
Amb trastos, gestos, paraules, ninots i històries poc transitades, proposen un teatre per a tots els públics, irònic, gens ensucrat i carregat de varies capes de lectura. Un còctel perfecte per parlar de temes potents, des de punts de vista inusuals i de forma original i no moralitzant.
El proper diumenge 21 de març a les 17.30h al Teatre de la Garriga – El Patronat oferiran el seu darrer treball, Orbital, un espectacle que gira al voltant d’una abraçada pendent i del llarg viatge de tres amics per fer-la real.
Ens hem de remuntar gairebé dues dècades per trobar els vostres inicis. Com neix aquesta companyia de teatre?
Farrés Brothers neix al 2002 perquè el Pep i el Jordi, que havien estudiat interpretació, van preguntar al seu mestre de teatre visual, l’Alfred Casas, si els podia recomanar algú per dirigir un nou projecte que volien engegar. L’Alfred em va recomanar a mi (Jordi Palet, director d’Orbital).
Paral·lelament, jo també havia estudiat direcció dramatúrgia i havia fet algunes assignatures amb l’Alfred. És curiós el fet que jo també li havia comentat a l’Alfred si coneixia alguna companyia que necessitessin un director i ell ens va fer el contacte.
Ens vam posar a treballar i vam fer un primer espectacle anomenat “Operació A.V.I.”, que va acabar essent un èxit completament inesperat. Va ser un xut d’energia que ens va impulsar a seguir amb aquest projecte. A partir d’aquí ens vam “casar” i d’això ja en fa 20 anys.
Una desena d’espectacles omplen el currículum de la companyia. Com us reinventeu per seguir al peu del canó?
Treballem. És el nostre ofici, gaudim i, el més important, d’idees per a fer espectacles no ens en falten. Anem trobant temes que ens facin de motor.
Cada espectacle explica una història diferent, però tots comparteixen un univers de valors. És la vostra forma d’entendre el teatre, una eina de comunicació de valors i emocions?
Nosaltres ens agrada aprendre a fer coses que no sapiguem fer. Ens agrada parlar de temes que no coneguem. Això és el que d’alguna manera ens fa especials. Temes no tan tractats i, sobretot, maneres de treballar que són menys comunes.
No ens agrada ser moralistes, sinó que apostem per generar preguntes. El fet de tractar temes poc comuns i inusuals en el món del teatre infantil acaba generant una llengua pròpia i aquest sistema de valors. És la nostra manera de fer teatre. Ens acostem a aquests temes i llenguatges amb la voluntat de buscar coses que per nosaltres siguin noves.
Al Teatre de la Garriga oferireu l’espectacle “Orbital”. En què consisteix?
Orbital és un espectacle que parla de l’amistat de manera molt multidisciplinària. La història gira al voltant de tres amics, dos nens i una nena, que quan són petits juguen amb marcians i fan servir la popular expressió “què seràs quan siguis gran? Astronauta”. Ells juguen a ser astronautes i la nena acaba esdevenint astronauta.
Això provoca una distància abismal entre els dos personatges que es queden cadascú amb les seves rutines quotidianes quan són adults, i la dona que aconsegueix complir el seu desig d’infantesa al estar apunt d’emprendre un vol cap a Mart.
Fem una ficció on plantegem què acaba esdevenint real de tot el que projectem quan som petits.
Com neix “Orbital” i quin valor ha pres en la situació actual que vivim?
Tot el que està succeint des de fa un any és una capa completament nova que es va afegir a l’espectacle i que no hi comptàvem, evidentment. Nosaltres ja volíem parlar d’aquest distanciament entre les persones, d’aquesta dependència de les pantalles, d’aquest aïllament que ens estan provocant les tecnologies. De cop va arribar el març del 2020 i ens vam trobar que sense buscar-ho ens havíem posat al rovell de l’ou amb aquest tema.
En la vostra actuació feu ús de diversos recursos teatrals, des del vídeo, passant per la manipulació d’objectes, el mapping o els titelles. Quin és el secret per a què s’entrelliguin tan bé?
Quan ja ho estàvem creant, ens vam trobar amb la paradoxa de què estàvem criticant l’ús de la tecnologia, fent servir precisament la tecnologia. És a dir, estàvem criticant les pantalles, fent ús de les pantalles. Una paradoxa que ens atreia.
La imatge és protagonista en aquest espectacle, però hi ha diferents maneres de tractar-la, des d’animacions de dibuixos animats, fins a projeccions de paisatges, de mapes… Orbital és un bombardeig visual molt eclèctic i volgudament dispers.
Tot aquest nou sistema, al final, ens serveix per posar en valor l’abraçada. Per moltes capes que hi hagi, per molts mitjans que hi pugui haver en aquest món en què vivim, al final una abraçada és una abraçada. De poder-la fer a no poder, hi ha un abisme.
Tornant a la tecnologia. Com es complementa amb el teatre més pur?
Aquesta barreja i voluntat de ser tan tecnològics creiem que no va en detriment del teatre real. Intentem que sigui una cosa molt amalgamada i equilibrada. És veritat que les primeres actuacions manava molt més la part visual i els actors gairebé es limitaven a moure pantalles, ja que era quelcom que requeria molta concentració. Ara, per sort, hem pogut rodar prou l’espectacle com perquè ells – els actors – ja tinguin una gran experiència, fet que els permet agafar molt més protagonisme. Des d’aquest punt, afloren sobretot l’humor i l’emoció, dos estats que requereixen del ser allà, del ser present aquí i ara per poder-lee sentir i viure. Amb la pantalla costa molt més transmetre i arribar.
Com és la posada en escena?
És bastant minimalista aparentment, ja que hi ha un escenari pràcticament buit. De seguida es va transformant a través del vídeo, per una banda, però no només. També hi ha elements corporis, objectes i titelles de veritat. Hi ha una banda sonora musical que ho va unint tot, sobretot tota aquesta borratxera d’imatges. Aquesta banda sonora està composada expressament per l’Òscar Roig, un gran compositor de bandes sonores.
En definitiva, hi ha aquesta barreja d’humor amb tendresa i nostàlgia.
Quin paper juga la música en la vostra obra?
És el que li aporta la càrrega emocional. Hi ha un tema recurrent que es va repetint, que s’havien après els infants quan eren petits i que, ja de grans, el recuperen.
La música aconsegueix quelcom que cap art més aconsegueix, ubicar-te a un lloc amb tan sols tres notes.
D’altra banda, tècnicament parlant, la música també ens serveix per coordinar tot aquest excés d’imatges, aquesta sincronització dels actors amb els objectes i projeccions. D’alguna manera dona el tempo i fa de batuta de tot el que està passant en escena. És quelcom menys poètic però molt pràctic.
I el vestuari?
Hem fet un joc cromàtic que ens serveix per casar el passat i el present. Els tres personatges apareixen tan en la seva etapa d’infantesa com l’actual, ja d’adults. Quan eren petits són uns titelles o uns dibuixos animats, i per entendre qui és qui, utilitzem el color.
Orbital és un espectacle únicament per als més petits de casa?
És per a tots els públics. Els nens i nenes mai van sols al teatre. Afortunadament, l’època en què els pares i mares aparcaven els nens al teatre mentre ells llegien el diari ja l’hem deixat enrere. Actualment hi ha molta més voluntat de crear una experiència compartida entre els infants i els seus progenitors.
Sou finalistes del Premi BBVA 2021. Què significa per vosaltres?
Els premis sempre fan molta il·lusió. A més, en aquest cas, ser finalista amb un espectacle que és per a un públic familiar i compartir el nomenament de finalista amb altres espectacles que són d’altres disciplines, fa que et faci més il·lusió.
És d’agrair que es tingui en compte aquest tipus de teatre – el familiar -, ja que sempre ha estat menystingut i així se’l posa en valor.
Els premis estan molt bé, ara bé, el premi de veritat és poder treballar d’aquest ofici, i més ara que la situació és complicada. Afortunadament, sembla que el circuit s’està reactivant poc a poc i tímidament les platees es van tornant a omplir en les mesures permeses. Això és el que realment emociona. Malgrat les mascaretes, els líquids les distàncies, els teatres tornen a tenir vida.
Les entrades per a gaudir d’aquest espectacle es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Júlia Oliveras
