Cia. Mea Culpa presenta

CR#SH (tothom pot caure)

La Carla, el Gerard i l’Alba recorden la seva adolescència buscant el moment on alguna cosa es va tòrcer i no van saber detectar-ho. Tres adolescents assedegats de vida cerquen una felicitat inexistent.

La Carla, aspirant a tenista d’elit, lluita constantment per ser la millor en tots els àmbits de la seva vida; el Gerard es bolca passionalment en una relació virtual a través d’una aplicació de cites i l’Alba intenta ferventment trobar el seu lloc al món.

Tres històries que no deixen ningú indiferent. Tres històries que aconsegueixen ressonar massa, que poden semblar a priori llunyanes però que al mateix temps es fan extranyament properes.

Tres històries de tres persones que, com tothom, van haver d’aprendre que cuidar-se i escoltar-se és la millor eina que tenim per caminar.

Dramatúrgia i direcció: Miquel Mas Fiol
Intèrprets: Alba Flor, Gerard Franch i Carla Vilaró
Suport dramatúrgic: Àngels Largo i Xisco Segura
Coreografia i moviment: Maria Salarich
Disseny d’escenografia, vestuari i il·luminació: Quim Algora
Disseny i realització d’audiovisuals: Marc Algora
Producció executiva: Àngels Largo i Xisco Segura (Cia Mea Culpa)

Agraïments: Oriol Lafau (psiquiatre) i Nicole Haber (psicòloga) pels seus excel·lents consells i als alumnes de quart d’ESO de l’Institut Bellvitge per la seva generositat i amor a la seva adolescència

… Difícil saber per on començar. El ritme? No dona treva. No té ni un moment en el qual baixi la intensitat ni la fluïdesa de la narració. Cada frase és definitòria, cap és gratuïta i forma part d’un engranatge de gran precisió. Els temes? Tan sols són tres, però suficients per abastar i apamar, amb multitud de petits detalls, un fresc on és molt difícil no reconèixer-se en un moment o un altre. Ja no tan sols en les diferents situacions que viuen els protagonistes, que no és difícil que succeeixi, sinó en algun altre de tots els altres protagonistes, els el·líptics, que hi són i en tot moment. Sobre l’escenari tan sols hi caminen les víctimes, però no hem d’oblidar que no hi ha víctimes sense botxins, amb la qual cosa no hi ha escapatòria. Tots hi som, en un lloc o un altre.. – J.A. Mendiola, ARABalears

…Ha prorrogat un cap de setmana més a la Villarroel CR#SH, tothom pot caure de Miquel Mas Fiol i la cia. Mea Culpa, un espectacle que salta sense complexos de la comèdia als drames propis de la joventut. La peça vol trencar tabús i silencis sobre temes com el bulling, la pressió social per l’èxit i la salut mental. Una proposta adreçada a tots els públics, a qui passa per l’adolescència i també a tothom que algun dia la va transitar i se’n va sortir amb traumes o sense. Algunes escenes es podrien acurtar, és cert, però si l’obra destaca és sobretot per la direcció d’actors i per un planter jove que fa goig. Alba Flor, Gerard Franch i Carla Vilaró desfan tòpics, també interpretativament, amb dibuixos precisos i capacitat per generar empatia. Una obra jove en tots els sentits, sobretot d’esperit, però ben assentada sobre la capacitat de treball, la tècnica i els missatges proactius. Així dona gust. – Entreacte, revista d’arts escèniques i audiovisuals