Breu història del Teatre de la Garriga – El Patronat
Per moltes generacions de garriguencs i garriguenques “el Patronat” ha estat un espai de lleure emblemàtic; sovint, l’únic espai que hi havia a la Garriga dedicat, en un inici, a la canalla i el jovent.
Ubicat al Passeig, entre els carrers Vinyals i Ametlla, es tracta d’un edifici bastit entre el 1924 i el 1926, obra de l’arquitecte Xavier Turull. El seu origen cal cercar-lo en la necessitat que hi havia al poble de disposar d’un teatre en condicions, ja que l’antic celler de la parròquia no reunia les condicions necessàries per a les seccions aleshores existents de teatre parroquial. Calia buscar una nova ubicació i construir un edifici amb garanties. El terreny escollit pertanyia a la Fundació Serra, presidida per mossèn Vich, fruit d’una donació, on també s’hi construiria, durant els mateixos anys, la nova escola Sant Lluís.
La venda d’una part dels terrenys va finançar la construcció de l’escola i del Patronat, que es va inaugurar el 19 de setembre de 1926, segons es pot veure en una placa que hi ha en el vestíbul.
Els primers estatuts deien: “El Patronato Parroquial de la Garriga es una institución que se propone primariamente atender y procurar por los medios posibles la formación social católica de los niños y jóvenes varones de la población (…)” i seria dirigit pel mossèn titular. Una de les primeres funcions que s’hi van representar va ser per Nadal de 1926: “Los pastorcillos en Belén”, amb una entrada general de 0,25 pessetes.
El nou edifici –i les instal·lacions adjacents, algunes de l’escola– va generar una allau d’adhesions que va nodrir de molt jovent els grups de teatre de nois i noies, els equips de ping-pong, bàsquet, tenis, futbol… alhora que s’acollien concerts corals, sarsueles, sardanes, balls de bastons, la festa de la Guardiola…
La guerra civil, és clar, va trencar aquesta dinàmica. Molts homes s’hagueren d’incorporar a files, l’escola Sant Lluís va passar a ser mixt (i a dir-se Ferrer i Guàrdia), i el Patronat va ser ocupat per forces internacionals entre finals del 38 i començaments del 39. Alguna crema va malmetre l’escenari i va desaparèixer la màquina de cinema, a més del vestuari, cadires de la llotja, decorats i tota la biblioteca teatral.
Acabada la guerra, i gràcies al mecenatge, es van poder reprendre les activitats, això sí, ara sempre en castellà. Durant el franquisme es continuaren representant la mateixa tipologia d’actes. L’any 1952 s’aconseguí definitivament un teatre mixt i el 1962 es va comprar una nova màquina de cinema. Però durant els anys setanta s’esdevingué la crisi. Tot i les reformes, el dèficit va anar creixent i el públic no responia. La campanya “Salvem el Patronat” (1978) aconseguí evitar un tancament que no es produí fins al Nadal de 1990. Tres anys més tard, l’Ajuntament comprà el Patronat Parroquial i, després d’un període d’abandonament i d’unes llargues reformes, reprengué les seves activitats el desembre de 2002 abans de ser inaugurat oficialment la primavera següent amb el nom de Teatre de la Garriga-El Patronat.
