“Si el fil argumental atrau, pot atraure sigui de l’època que sigui. La grandesa dels bons textos és justament aquesta.”
Joan Monells i Jordi Junqueras, director i actor de Nats Teatre
Toca presentar un espectacle de la Garriga. I quan dic de la Garriga em refereixo a un espectacle fet per gent de la Garriga, que s’ha assajat i s’estrenarà a la Garriga i està produït per Nats Teatre, una companyia de la Garriga. Així que un espectacle totalment km 0. En aquesta ocasió, hem pogut parlar amb dos membres de la companyia: l’actor Jordi Junqueras i el director de l’espectacle Joan Monells.
“Mala sang” és la nova producció de Nats Teatre, un espectacle que s’havia d’estrenar el maig de l’any passat i per qüestions ineludibles es va haver de posposar. Escrita per en David Plana, “Mala sang” és una comèdia negra amb la qual es va donar a conèixer el 1997, una primera obra que va impactar tant a crítica com a espectador, no solament pel gènere, també per l’agilitat de l’escriptura: va demostrar de sobte una gran agilitat en la construcció de diàlegs, una capacitat innata en la barreja de tons d’humor i crueltat i un bon gust pel rigor estructural (tot el que està escrit és un recull de les crítiques professionals que es van dir després de l’estrena a la Sala Beckett). “Mala sang” va tenir un gran èxit de públic i de crítica i va guanyar el Premi a l’espectacle revelació de l’any i el Premi Serra d’Or al millor text teatral. La crítica va predir l’aparició d’un nou autor en el panorama teatral català.
Jordi, Joan: vau tenir oportunitat de veure-la?
JOAN: Jo sí. A més coneixia en David personalment, em va alegrar que li anés tan bé. I em va calar moltíssim, tant que hem acabat per fer-la Nats Teatre.
L’obra, també dirigida pel mateix Plana, ens presenta a tres dones aparentment normals que es converteixen en assassines en el transcurs d’una tarda. I tot causat per un jove a l’atur, dos estudiants de medicina i una nena de set anys. Parlem de l’adaptació que vosaltres en feu de l’obra. Suposo que bàsicament per qüestió de l’edat dels actors, els estudiants són sèniors i la nena creix a deu anys?
JORDI: El jove soc jo, un home de mitjana edat a l’atur. En el context actual és molt possible trobar una persona en aquesta situació… I les nenes eren més nenes ara fa un any, s’han tornat adolescents de cop! Tot es pot adaptar.
Quines més adaptacions s’han fet del text original?
JOAN: Per a mi la gran adaptació i que a més fa un gir a la història és que a la versió original eren dues dones i un home. Nosaltres hem agafat tres dones, hem canviat de gènere per reflectir la solitud de tres dones que viuen al món actual, ple d’estrès i sobre informació. No la situem als anys noranta sinó l’any 2024.
De fet, és possible portar a escena un text i no adaptar-lo al moment, i més tenint present que és de finals dels noranta?
JOAN: I tant que és possible! De fet, ens ho trobem contínuament amb Shakespeare, per exemple. Des del meu punt de vista, té molt de sentit, perquè si l’essència del text o el fil argumental atrau, pot atraure sigui de l’època que sigui. La grandesa dels bons textos és justament aquesta. Per a mi és el cas de “Mala sang”, passin els anys que passin. Nosaltres l’hem adaptat una mica perquè sigui encara més empàtica amb l’espectador: hi ha mòbils, que abans no existien. El fet de ser tres dones insisteixo que és important perquè és un altre prototip de persona on es focalitza la trama.
Es tracta d’un text contemporani, amb temàtiques que mai passaran de moda. En la sinopsi de l’obra dieu que retrata les conseqüències nefastes que poden desencadenar els petits desajustos en la “societat del benestar” en què vivim i que fa que les nostres reaccions s’escapin de les mans. Penseu que aquest no és un tema de “moda” sinó atemporal?
JORDI: Sens dubte. Alguna vegada he comentat amb els actors que és una obra que incita a la violència. Vull dir que la violència està a tots els àmbits, fins i tot en les persones normals. Saps quan diem allò de “si tingués un botó per fer desaparèixer a algú, el premeria”? Doncs penso que l’espectador, en un moment de l’obra es plantejarà: “jo soc així? Soc violent? Puc tenir un moment d’ira?”. Incita a fer pensar en què tu pots ser un dels personatges.
JOAN: Recordem que és comèdia, comèdia negra per ser més específics, no és un drama sinó que intentarem que el públic rigui de les bestieses que passen.
Nats Teatre és la companyia amateur que tenim darrere de la producció de l’espectacle, una formació creada a principis del 2000 pel mateix Joan Monells, que curiós, fixeu-vos que poc després de l’estrena de “Mala sang”! No havies pensat abans en portar a terme aquest espectacle? Perquè han passat més de vint anys des d’aleshores…
JOAN: No, la veritat. Dirigeixo altres formacions de teatre amateur, però sempre dic que Nats Teatre és el meu gran grup d’experimentació, que em permet tirar-me a la piscina i fer el que em ve de gust. No sé en quin moment em trobava el 2023 per decidir-me a portar a escena “Mala sang”, però em venia de gust i vaig pensar que era un bon moment per fer-la amb l’elenc d’actors que comptàvem. És una obra divertida que alhora fa reflexionar, amb una ironia terrorífica.
Des d’aleshores, heu portat a terme una vintena de produccions (destaquem les darreres “Lorca, el teatropaseo”, que es va representar darrera del Teatre, simulant un teatre grec; “Titanic, el darrer sospir”, amb música en directe i una posada en escena molt peculiar; etc.) totes intentant explorar un element artístic singular i original en les vostres representacions. En el cas de “Mala Sang”, quin seria?
JOAN: És una obra minimalista expressament. Hi ha molt pocs elements i tots els que fem servir per a l’escenografia i l’attrezzo són importants. El que ha d’enganxar és l’argument, el focus el posem en la vida dels personatges.
Jordi: tu ja fa uns anys que formes part de la companyia: explica’ns quan vas començar i per què i alguna anècdota divertida que hagis viscut.
JORDI: La culpa la té en Joan. Farà uns deu anys que vaig iniciar-me amb “Els Pastorets” i després em vaig apuntar a un curs de teatre. Allà vaig conèixer a en Joan, jo feia altres coses amb altres grups però, sempre he estat vinculat amb Nats Teatre. És un grup molt eclèctic en les obres i en la gent. A mi el teatre m’ha arribat tard, però m’ha enganxat molt! Estic agraït a en Joan perquè si m’hagués tocat un altre director, potser no estaria aquí fent “Mala sang”.
JOAN: Penso que és important crear sempre un bon clímax de treball entre tots els membres d’una producció teatral. El mal rotllo bloqueja i a mi no m’interessen els actors bloquejats. Es pot treure profit de tothom si la persona està oberta i disposada.
JORDI: Això no vol dir que no pugui enfadar-se en algun moment donat… Jo el conec i veig quan comença a arribar al seu límit… Està bé perquè s’emprenya poc, però quan ho fa està justificat.
Mencionem també la resta del repartiment: Mª Clara Lledó, Pepa Díaz, Mònica Hernández, Montserrat Vilarrassa, Josep Boldú, Idoia Alcañiz, Abril de la Torre i Ariadna Cucurella. I en l’ajudantia de direcció, en Patxi Alcañiz. Joan: no ho sabia que en Patxi és el teu segon en aquest muntatge.
JOAN: És una obra que hi ha molt text i és important dir-lo bé. El que fa en Patxi és ajudar-nos amb això. Ha d’estar al cas de tot el que pugui passar amb relació al text, més que dirigir.
JORDI: El posarem a darrere perquè ens faci d’apuntador!
JOAN: No, això no, ni parlar-ne. Res d’apuntador.
JORDI: No? Jo que pensava que podríem tenir-lo com ara tenen als grups d’avis… Sense ànims d’ofendre al Patxi, per res del món, que fa molt bona feina.
“Mala sang” s’estrenarà aquest dissabte 24 de febrer al Teatre de la Garriga, El Patronat i des d’aquí us engresquem a que la vingueu a veure, per donar suport a la Garriga, als nostres veïns/familiars/amics i, sobretot, aficionats amb molta devoció, que de vegades s’ho treballen tant o més que professionals del sector!
JORDI: Jo no sé com s’ho fan els professionals, però el teatre amateur és dur, molt dur! S’han d’invertir moltes hores, intentar omplir el teatre… això sí,: tot sempre acaba bé, és el que té de bo el teatre.
Lorena Serra
