Tendresa és el binomi Anna Roig i Àlex Cassanyes Big Band
Tendresa és el binomi Anna Roig i Àlex Cassanyes Big Band
Catorze músics, un director i arranjador i una intèrpret. Impactant. El concert no ha començat i l’interès és indesxifrable. Álex Cassanyes dona subtilment quatre indicacions i la Big Band com d’un mar de gotes que forma un gran oceà sonor, s’alça amb força.
Amb el seu tacte, dolçor i alhora, potència característica, l’artista penedesenca Anna Roig s’incorpora a l’univers sonor. La unió de músics i cantant és exquisida. Les diverses melodies en segon pla acompanyen Roig sense minimitzar-la o amagar-la. És una comunió majúscula totalment palpable des de platea. Una comunió transformada en una atmosfera musical mística, agradable i tendra.
La tendresa és present en l’atmosfera, alhora que en les composicions interpretades per l’artista sadurninenca. Un repertori que beu de la cançó francesa, – d’aquí el nom del concert “La Tendresse. Hommage aux belles chansons” – i el qual acaba essent un bonic homenatge a aquesta. Aquest conjunt de temes, a més, honora els orígens de l’artista catalana que es va formar a Lió i a qui, la chanson l’ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria. De fet, aquest espectacle és un viatge per les cançons franceses que més li agraden a l’Anna Roig i les sublims i curoses composicions de Cassanyes. Uns arranjaments que ofereixen uns matisos inèdits als temes, els hi atorguen més sonoritat alhora que conserven el seu caràcter íntim original. El compositor penedesenc aconsegueix vestir les melodies secundàries de manera que eleven encara més, si és possible, la veu inconfusible de Roig. No menys destacable és l’excepcional interpretació dels músics. Cada un en solitari aporta una gran vitalitat i, conjuntament, aconsegueixen crear un equilibri delicat perfecte per adaptar-se a l’energia de la cantant.
Encara que no determinant, un dels aspectes protagonistes del concert és l’idioma, el francès. Una llengua amb una sonoritat molt concreta que ha estat àmpliament destacada per ser un plaer sonor indescriptible. Ara bé, davant un públic que, en la seva majoria, no domina l’idioma, aquest podia ser un mur, una barrera, de cara a la connexió amb el que s’estava interpretant. Però un cop més, Anna Roig prenia el timó i instants abans de cada tema, l’introduïa a través d’una breu narració de la història que s’hi amaga darrera. A més, amb la seva expressivitat i gran capacitat comunicativa, i el seu llenguatge verbal i corporal proper, aconseguia establir un lligam molt directe amb els assistents, el qual aprofitava per transmetre’ls-hi la tendresa de cada cançó. Un dels temes en el que Roig no va necessitar fer ús de les seves capacitats comunicatives va ser a les acaballes del concert, al interpretar la “Tendresa” de Lluís Llach. L’ovació posterior parlava per si sola.
Així doncs, La Tendresse. Hommage aux belles chansons és la culminació d’una unió nascuda recentment però que, pel bé del panorama musical català, esperem que perduri en el temps.
L’Anna Roig & Àlex Cassanyes Big Band Project han revalorat la paraula humanitat amb la força de la tendresa. Ells explicaven que ens hem tornat militants de la tendresa, aquest element que ens fa més humans. Així ho van demostrar amb l’hora i mitja de concert. Un espectacle per entendre que la tendresa no només està en les peces interpretades per músics i cantant, sinó que la tendresa és, en definitiva, el binomi Anna Roig i Àlex Cassanyes Big Band.
Una crònica i recull fotogràfic de Júlia Oliveras Aumedes