“Volem que la gent surti amb un somriure”
Professors Substituïbles (companyia artística)
L’Oriol Garcia, el Daniel Rubies i el Dani Codina són els Professors Substituïbles, una companyia artística multidisciplinar. Els seus espectacles estan marcats per la unió de la música amb els contes breus, sempre amb l’humor com a fil conductor.
Amb només un parell d’anys de trajectòria, ja han trepitjat escenaris, centres cívics, llibreries i fires d’espectacles d’arreu del país. El proper dissabte 24 d’abril arriben a la Garriga amb el seu segon espectacle, “Del mort i de qui el vetlla”. Un concert literari per apropar-nos la mort des de la ironia.
Com neix aquest projecte?
Tot va començar el 2019 quan es va fer el primer projecte, “Contes Portàtils” que, en aquell cas, jo encara no hi era. Un espectacle basat en contes breus del Pere Calders. En aquell moment, eren el Daniel Rubies, guitarrista, i l’Oriol Garcia, clarinetista. Van començar ells dos sols.
Un dia vaig anar a la llibreria Strogoff de la Garriga i, parlant amb el Jordi vaig conèixer aquest projecte. Vaig trucar a l’Oriol i ràpidament em va incloure en aquest projecte. Vaig entrar fent el seu paper, ja que ell tocava i recitava. Llavors vaig entrar-hi jo com a actor, vaig aportar el meu gra de sorra en la dramatúrgia i la posada en escena.
L’any passat, abans de la pandèmia, vam començar a plantejar un altre espectacle. A partir d’aquí va néixer “Del mort i de qui el vetlla”.
Com definiries aquest projecte?
Som dos músics i un actor. Fem espectacles que de moment hem fet dos concerts literaris. Som una companyia artística multidisciplinari.
Amb quin objectiu vau crear Professors Substituïbles?
L’objectiu principal és portar a escena i donar a conèixer a autors catalans, escriptors i escriptores del país. D’alguna manera busquem projectar la cultura catalana.
Endinsant-nos en l’espectacle del proper 24 d’abril. En què consisteix?
“Del mort i de qui el vetlla” és un concert literari que parla sobre la mort a través de textos irònics. Parlem sobre morts que hi ha hagut al llarg de la història. És posar una mica d’humor i més ara, enmig d’aquesta pandèmia que estem vivint, per treure ferro.
Per què aquest nom “Del mort i de qui el vetlla”?
Vam començar a pensar noms i va sortir aquest. És una expressió molt catalana que sempre s’ha fet servir i ens va agradar com a títol de l’espectacle.
Aquest concert literari comptarà amb la interpretació de contes breus, d’històries tragicòmiques i de músiques dedicades a la mort. Per què aquesta aposta de combinar diversos recursos?
L’espectacle en si és un concert literari, ens agrada aquest format. Va funcionar molt bé amb l’anterior treball, així que vam decidir continuar amb aquest format amb altres textos. Tothom ens ha dit que amb “Contes Portàtils” sortien amb ganes de més. Aquest format és molt atractiu, és com un “bombonet”. El fet de combinar text i música fa que sigui molt més amè i, a més, les intercalacions amb les històries dels compositors també ajuda.
Com ho feu per entrelligar aquests recursos?
Anem intercalant text i música i quan hi ha la música hi ha una presentació del compositor. En aquest cas hem posat compositors que hagin tingut una mort diferent i peculiar. Pel que fa als textos, hem escollit aquells que parlessin de la mort irònicament.
Amb aquest espectacle treballeu amb textos de diversos autors a diferència del “Contes Portàtils” on us centràveu en Pere Calders. Quin és el motiu d’obrir el ventall?
Haguéssim pogut continuar amb Pere Calders, ja que té textos que s’adiuen al què buscàvem, però teníem ganes d’obrir a nous horitzons, a noves autories.
El dia 24 d’abril oferiu l’espectacle al cementiri de la Doma…
Exacte, l’entorn de la Doma va perfecte per l’espectacle. Vam proposar-li a l’Àrea de Cultura de fer aquest espectacle a la Doma perquè aquest espai s’adiu a la temàtica que tractem, li va com anell al dit. A més, la promoció també l’hem fet allà.
De fet, aquest espectacle l’havíem de presentar l’1 de novembre, però es va posposar per la pandèmia.
Quan comenceu a rodar més l’espectacle, apostareu per aquest tipus d’espais o esteu oberts a altres opcions?
Estem oberts tant a interior com a exterior. Aquest format és perfecte per fer-ho a teatres, ateneus, biblioteques i exteriors. No en grans places però si en espais més reduïts per mantenir aquest petit format.
Pel que fa a la posada en escena i la indumentària, com són?
Tenen un caire antic. La indumentària té un aire al segle passat. Bé, podríem dir que s’emmarca en els segles XIX i XX.
“Del mort i de qui el vetlla” parla sobre una temàtica que generalment és tabú en la nostra societat. Vosaltres el tracteu des de l’humor. És un repte?
Efectivament, és un repte. Com bé dius, és un tema tabú, escabrós, una mica per la cultura cristiana que tenim. La mort no se’n parla, només des d’una perspectiva negativa. Nosaltres hem volgut donar-li la volta i plantejar la mort irònicament. Sempre l’hem vist com quelcom dolent que costa parlar-ne i volem aconseguir al contrari. Volem que la gent surti amb un somriure.
De cara al futur, quins projectes teniu sobre la taula?
Ja hem plantejat un nou tema, l’amor i el desamor. De moment és només una idea, no l’hem treballat encara. Esperarem uns mesos a rodar més aquest espectacle i seguidament ja ens endinsarem en el nou espectacle, en buscar textos i músiques.
“Del mort i de qui el vetlla” el presenteu oficialment aquí a la Garriga tot i que ja ha tingut un primer contacte amb el públic.
Sí. Com que no vam poder fer l’estrena aquí a la Garriga, el vam presentar a Aiguaviva al febrer. La gent en va sortir molt contenta així que venim amb molt bones sensacions aquí al poble.
Les entrades per a gaudir d’aquest espectacle es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Júlia Oliveras Aumedes
