“Degenérate mucho”: Un humor per agitar consciències
“Degenérate mucho”: Un humor per agitar consciències
Cridant proclames antifeministes pel mig de la platea i disfressades de penis gegant, Las XL van revolucionar des del primer minut als assistents al Teatre de la Garriga – El Patronat el passat dissabte al vespre. Una gran entrada, auguri del que seria el seu espectacle, una completa revolució.
Amb altes dosis d’humor i crítica, música i ironia, el duo artístic format per la Marta Sitjà i la Nía Cortijo, van fer reflexionar als presents sobre la construcció social del gènere. A través d’un seguit de gags van repassar totes les etapes de la vida humana posant el focus en les desigualtats provocades pel binarisme de gènere. Van qüestionar la construcció social del gènere, com s’educa, des que ells juguen amb pistoles i elles amb nines, fins a la sexualització en l’adolescència, o com es viu la feminitat, la masculinitat, la maternitat. Van trencar amb la visió clàssica i estereotipada de la dona i el binomi home – dona, traslladant al públic potents dosis de ràbia i ironia generades per aquesta educació emocional marcada pel masclisme plena de contradiccions i imposicions.
Un espectacle brillant i molt cuidat que va posar de manifest la imperial necessitat de deconstruir-nos i ressorgir en una versió millorada sense els valors masclistes imposats per la societat. Valors assignats a les persones segons el seu sexe que deriven en la creació d’aquest binarisme de gènere on la força, el poder i els privilegis recauen en l’home, i la sensibilitat, la delicadesa i les cures a la dona.
El toc musical de l’espectacle, esdevenint una gran dosi de frescura, va arribar amb hits versionats per la catalana i la extremenya de forma sublim. Des de la “Chica Ye Yé”, “Mayores” o “Per què he plorat”, fins al “Mata’t tu primer”, composició sobre la violència masclista. Tots ells els broden, amb lletres d’un sarcasme descarat combinat amb el tacte i el rigor necessari alhora de fer humor d’aquests tipus d’assumptes.
Un dels aspectes a destacar de l’obra és la honestedat de les actrius, qui es van obrir en canal i, lluny de representar i interpretar una ficció, van ensenyar les seves pors, baralles i aprenentatges. Un aspecte que enganxa i atrau fins al punt que és impossible desconnectar i no empatitzar.
En definitiva, amb “Degenerate Mucho”, la Marta i la Nía van convidar al públic a veure’s les cares amb les seves identitats, amb les seves contradiccions, sempre des d’una perspectiva feminista i amb la comèdia i la música en directe com a canal de transmissió.
Una crònica de Júlia Oliveras
