“Els nostres espectacles tenen diferents nivells de lectura i comprensió”
La Baldufa (Companyia de teatre)
La Baldufa és una companyia catalana de teatre amb vint-i-cinc anys de trajectòria dalt dels escenaris i més de deu espectacles produïts. Una companyia de comediants que arriba a la Garriga amb la popularment coneguda història de Pinocchio. Un espectacle que es desmarca de les versions ensucrades de Walt Disney per anar fins l’essència de l’obra original de Carlo Collodi.
Després de rebre el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut 2020, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esport del Govern d’Espanya, el proper diumenge 14 de febrer a les 11.30h del matí ompliran l’escenari del Teatre de la Garriga – El Patronat amb aquesta obra guardonada amb el Premi al Millor Espectacle i a la Millor Direcció en la Fira de FETEN 2015.
Ens hem de remuntar més de dues dècades per trobar els vostres inicis. Com neix aquesta companyia de teatre?
Aquest juny fem 25 anys. Neix d’un grup de joves de l’associació Boira Baixa, ens dedicàvem a fer diferents actes culturals a la ciutat de Lleida amb ànims d’investigació teatral. D’aquest grup extens de joves, uns quants decidim dedicar-nos professionalment al teatre i creem La Baldufa.
En aquests 25 anys de trajectòria, heu produït més de 10 espectacles. Quin és el secret per seguir omplint teatres arreu?
En el nostre cas és l’esforç, el sacrifici i el rigor. Som una companyia que treballem molt, assagem molt i no estrenem els espectacles fins a tenir una certesa que són com nosaltres els havíem imaginat.
En definitiva, ens caracteritzem per les ganes d’oferir teatre de qualitat als nens i nenes.
El proper diumenge aterreu al Teatre de la Garriga – El Patronat amb un espectacle que vau crear al 2014, Pinocchio. En què consisteix l’obra i en fins a quin punt manté l’essència de l’obra original de Carlo Collodi?
Justament és bastant fidedigne al conte. Ara bé, a la gent li cridarà l’atenció el fet que el Pinocchio és molt menys ensucrat que en les versions que haguem pogut veure de Disney. Som bastant fidedignes al què volia transmetre Collodi.
Pinocchio parla de la voluntat d’un pare per a què el seu fill estudiï i es formi. Així doncs, la gent es trobarà un espectacle que parla d’un nen trapella i entremaliat que li van succeint aventures perquè pren decisions equivocades a la vida.
Per què aquest fil argumental sense el final feliç que ens té acostumats les versions de Walt Disney?
Nosaltres pensem que amb els nens i nenes s’ha de poder parlar de tot. Creiem que és bo que si les històries tenen un moment de patiment doncs que hi sigui des del respecte, i si hi ha moments més humorístics, doncs també. Busquem intentar que el teatre parli des de la veritat, ja que és des d’aquesta honestedat quan hom es pot emocionar.
Ja centrant-nos més en l’obra com a tal. En la vostra actuació feu ús de diversos recursos teatrals…
La gent es trobarà un espectacle aparentment pobre, en el sentit que els materials són principalment paper i fusta. Aquesta és una decisió voluntària que vam prendre ja que ens ajuda a reforçar un missatge molt important, que Gepetto i Pinocchio són d’una família pobre. En tot moment vam entendre que la pobresa no podia ser majestuosa precisament quan un dels temes dels que parla la història i que és d’una gran rellevància, és la pobresa.
Tot i així, encara que els elements que ens acompanyen dalt l’escenari siguin de paper i fusta, escenogràficament és un espectacle interessant i molt potent pel qual fem ús d’ombres i d’altres recursos teatrals.
A diferència de la majoria d’espectacles, el llenguatge verbal no és protagonista en Pinocchio. Per què? I quin és el motiu d’aquesta aposta per un italià catalanitzat?
Principalment per dues raons. En primer lloc, perquè volíem que la paraula no fos important en la nostra història, que fos una eina més. Des del nostre punt de vista, fer-ho des de la paròdia, des d’un llenguatge inventat crea un accent i posa la paraula en un esglaó més amunt però sense que arribi a ser protagonista. Ja que l’autor i els personatges són italians doncs apostem per jugar amb aquest peculiar italià i així fer-los un petit homenatge.
Com és el vestuari?
Pel que fa al vestuari, igual que l’escenografia, també és minimalista. Tot va en aquesta línia de la poca ostentació per reforçar aquesta història on la pobresa és el punt de partida.
Aquest espectacle també compte amb una vessant pedagògica. Valors com la responsabilitat, l’esforç, la sinceritat, la generositat o l’educació permeten reflexionar al públic. Fins a quin punt és important aquesta branca del teatre?
Tal com entenem nosaltres la pedagogia, el món escolar tira cap aquí i és necessari donar-li una transversalitat i una educació més competencial. És a dir, no apostar tan pels conceptes i pel mètode magistral com ha estat sempre. De fet, en aquest espectacle hi ha molts àmbits que es poden rescatar des de l’escola o la família. Tots aquests valors comentats de l’esforç, el compromís…
A més plantegem un seguit d’activitats que poden ser un complement a l’espectacle, de manera que poden esdevenir una eina més, un instrument que posem a disposició del professorat o bé la família.
Aquest espectacle, doncs, es dirigeix únicament als infants o està pensat per a tots els públics?
Sempre diem que els nostres espectacles són per a tots els públics perquè tenen diferents nivells de lectura i comprensió. Qualsevol persona que vingui sola sense nens li agradarà i molt. És aquest concepte de teatre que es pot anar amb família i que l’adult s’ho passa tan o millor que l’infant. Cadascú interpreta la obra i se la fa seva, als nens els arriben uns estímuls totalment diferents dels rebuts pels adults. Un fet que permet comentar i reflexionar entre tots un cop acabada l’obra.
En el cas de La Baldufa, tenim espectacles que són més infantils en el sentit que estan pensats per una franja d’edat més concreta que podria ser de 3 a 6 anys. En canvi, Pinocchio recomanem que vinguin nens de més de 6 anys. Inclús els nens que ja comencem a perdre i no són tan habituals als nostres espectacles, aquells que s’emmarquen en aquesta edat que va dels 9 als 12 anys. Aquest espectacle és molt especial per a ells.
Enguany heu estat guardonats amb el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la infància i la joventut 2020. Què significa per a vosaltres aquest reconeixement?
Hem tingut la sort de guanyar molts premis amb diferents espectacles al llarg d’aquests gairebé 15 anys. Aquest és un premi a la companyia i a la trajectòria, és el guardó més important. De fet, només companyies espanyoles han rebut aquest reconeixement, nosaltres som la primera companyia catalana a qui han guardonat amb aquest premi. Per nosaltres és molt important i sobretot les paraules que ens va dedicar el jurat que va recalcar que aquest era un premi a la trajectòria de compromís vers el públic, d’aquest punt d’experimentació i ambició.
És evident que nosaltres recordarem el 2020 com un any de merda, però almenys tenim alguna cosa que ens farà recordar sempre que el 2020 també va ser un any especial i és justament aquest premi.
Les entrades per a gaudir d’aquest espectacle es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Júlia Oliveras
