La petita de Capmany: Una amalgama d’arts escèniques per preservar la cultura popular
La petita de Capmany: Una amalgama d’arts escèniques per preservar la cultura popular
“Quan l’oblit ens envaeix perdem la cultura i la nostra identitat”. En base a aquesta premissa, les Tanaka Teatre van recuperar les tradicions catalanes el passat diumenge al matí al Teatre de la Garriga – El Patronat a través de “La petita Capmany”. Una obra magistral que entrellaça comèdia i història dignificant el patrimoni popular català.
Amb la figura de Maria Aurèlia Capmany com a fil conductor, s’emprèn un viatge d’aproximadament una hora pel llegat cultural del nostre país. Un recorregut tendre, divertit, i inclús emocionant, a través de la mirada d’aquesta escriptora, dramaturga, feminista i referent cultural a nivell nacional.
Al llarg de l’espectacle la protagonista lluita contra el personatge de l’Oblit, qui poc a poc intenta arravatar i borrar la memòria col·lectiva. Gràcies a la tasca de Capmany i dels personatges del folklore català que l’ajuden en diversos instants de l’obra, des de la Quaresma i el Carnestoltes fins al Patufet, el llegat històric es manté intacte.
Precisament tal com explica el Patufet, abans de caminar endavant, cal saber d’on venim, i per això Capmany s’endinsa en aquesta batalla iniciada pel seu pare Aureli Capmany, rondallaire i restaurador del patrimoni tradicional, amb un llapis i una llibreta com a principals i úniques armes.
Un dels punts forts de l’obra, més enllà de la vessant purament històrica, és la capacitat de les dues artistes per incloure un extens nombre d’arts teatrals i tradicions: titelles, danses i cançons populars, capgrossos, bestiari, gegants, màscares i un llarg etcètera. Ariadna Matas i Elsa Lluch, soles dalt l’escenari, aconsegueixen fer d’aquesta amalgama d’arts escèniques, un còctel exquisit que vols assaborir fins l’última gota.
Un quadre complet i treballat al detall que compta amb la música de Lluís Cartes, repassant peces per tothom conegudes del Cançoner català com són “Una plata d’enciam”, “Els esclops d’en Pau” o “La Dama i el belitre”.
Un univers dinàmic que condensa a la perfecció la cultura del carrer dalt l’escenari mitjançant una riquesa lingüística imperant, amb constants jocs de paraules, frases fetes i dites populars. Un espectacle que, gràcies al seu caràcter reivindicatiu genera un seguit de debats sobre la cultura popular, la llengua, la relació intergeneracional i les conseqüències del sistema patriarcal, debats indiscutiblement necessaris en aquest segle XXI.
Una crònica i recull fotogràfic de Júlia Oliveras
