“Una performance marcada per la força, l’apoderament i l’humor”
De Lirios (grup de música)
De Lirios és un grup de música format per sis noies de la Garriga. Sis joves que fa poc més de tres mesos van unir-se per crear un projecte musical per donar veu a les dones a través de composicions pròpies i versions – homenatges a dones artistes d’arreu.
El proper 6 de març a les 19.30h del vespre oferiran al Teatre de la Garriga – El Patronat, el seu primer concert. Una hora de música en directe amb la qual el públic podrà viatjar pel reggae, el pop i el rock, entre d’altres. Una performance marcada per la força, l’apoderament i l’humor.
Com neix aquest projecte musical anomenat De Lirios?
Estàvem un dia al poble dues de nosaltres, la Martina Massip i jo, l’Aina Giménez. Resulta que la Martina em va explicar feia molt temps que tenia un somni de crear un grup conformat només per noies. Personalment em va agradar molt la idea. De fet, jo també havia estat donant voltes a fer un projecte d’aquestes característiques. Així doncs, vaig decidir apostar per aquest projecte, encara incipient, i em vaig moure buscant dones músics que toquessin instruments que, pel que teníem en ment, necessitàvem.
Així va néixer. Ara ja fa aproximadament entre tres i quatre mesos.
Amb quin objectiu creeu aquest grup?
La màgia d’aquest grup és precisament que des del primer moment que ens vam ajuntar, hi va haver un ambient molt procliu a crear on totes ens vam sentir molt a gust. Vam veure que estava sortint quelcom que anava més enllà de la música. Ens enteníem molt bé musicalment però també en l’àmbit personal. Un fet que va propiciar que entenguéssim que teníem un poder com a grup de dones molt potent que podíem i volíem ensenyar a tothom.
A més, per primer cop ens vam sentir escoltades. De Lirios ja no és només compartir la música, traspassa el que entenem com a límits creant un ambient tan bonic que amb el sol fet de sortir a expressar-lo al públic ja val la pena.
Amb aquest grup busquem mostrar aquesta energia.
En quin estil musical us emmarqueu?
És difícil de catalogar. Fem temes creats per diferents membres del grup, motiu pel qual no es pot definir concretament el nostre estil musical.
Les creacions de l’Aina tiren més cap al reggae, els de la Martina Caro s’emmarquen més en el pop-rock… És, en definitiva, un conjunt d’estils molt heterogeni, una amalgama de creacions que fa, del nostre repertori, quelcom especial i diferent.
El proper dissabte al Teatre de la Garriga teniu el vostre primer contacte amb el públic. Què presentareu?
Efectivament, serà el nostre primer concert com a grup. És curiós perquè realment tot és casualitat, ja que ens van trucar i tot va tirar endavant. Vam veure que, més enllà de ser dones dalt d’un escenari, teníem molt potencial musicalment però també per expressar uns ideals.
Ens prenem aquest concert com l’oportunitat de donar-nos veu a nosaltres mateixes com a dones, alhora que visibilitzar totes aquelles que no se’ls en dóna en el món. És un concert musical i reivindicatiu a parts iguals.
Parleu-nos del vostre procés de creació.
Són peces creades en l’àmbit particular, és a dir, de creació personal i no col·lectiva. Ara bé, sí que és veritat que vam fer una cançó juntes que encara no hem acabat i per tant, no la interpretarem al concert d’aquest dissabte al teatre.
El procés és portar els temes al local d’assaig. Un cop allà els donem forma, ja que normalment són temes on només hi ha un primer esbós de la lletra i quatre acords. En aquest punt és on, conjuntament, els confeccionem: Decidim quins instruments s’hi adiuen millor, quines melodies l’acompanyen… És un muntatge fet per totes.
Endinsant-nos en les vostres composicions, quines temàtiques tracteu?
De la mateixa manera que no hi ha un estil definit a causa de l’origen de les peces, amb les temàtiques passa el mateix. No hi ha un tema recurrent, ja que les peces s’han creat des de casa, cada una en el seu espai. Això fa que no hi hagi un fil conductor, els temes no estan pensats des d’un significat previ. Les composicions les portem al local i és aquí on a través del que surt en el moment es concreta ja com a creació col·lectiva.
Tot i l’auge del feminisme en l’actualitat, creieu que encara hi ha molt camí per recórrer, motiu pel qual són tan necessaris projectes com el vostre?
Creiem que no és important com a finalitat crear un grup de dones, sinó aprofitar-ho. En el camp de la música, hi ha una gran pressió social, una tendència a enfrontar-nos, a posar-nos en conflicte a través de comparacions irracionals. Una tendència que es pot extrapolar a la societat en general que, amb aquest grup defugim.
De Lirios s’ha creat des de l’escolta, no hi ha ningú que tingui un major protagonisme o poder. És un projecte musical molt assembleari on totes les idees tenen el mateix pes i no se segueix cap estructura. Precisament per això és tan potent i funciona tan bé. A més, gràcies al fet que es faci temes de diferents persones del grup, s’aconsegueix crear una atmosfera en la qual tothom pot agafar una mica el paper de direcció, tothom hi pot dir la seva. És el gran poder de De Lirios.
El vostre repertori el conformen exclusivament peces originals o també hi ha espai per a les versions?
Tenim una versió i també un parell d’incisos de versions. En tots els casos, són versions de dones. És pura casualitat, ja que sorgeix del simple fet que ens agradaven els temes i hem decidit llançar-nos i fer-ne versions. Tot i això, no deixa de ser curiós que són peces de dones amb molt poder.
Els assistents al vostre concert què es trobaran? Com és la posada en escena?
És un concert – performance. Hi ha escrits, poemes… Podríem dir que és una performance molt expressiva. D’alguna manera, per no sentir-nos pressionades a l’escenari, hem creat un show per estar còmodes, passar-nos-ho bé a l’escenari i transmetre-ho al públic.
Portem a l’escenari un conjunt de disciplines molt variades que desemboquen en una performance marcada per la força, l’apoderament i l’humor.
Aixecant la mirada, com us plantegeu el futur?
El que sorgeixi. Està clar que s’ha creat quelcom molt bonic sense buscar-ho i que totes tenim ganes d’aprofitar-ho i seguir creixent a escala personal, emocional i musical. I, òbviament, com a grup.
Les entrades per a gaudir d’aquest concert es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Júlia Oliveras
