“En els meus concerts hi ha molta reflexió. M’agrada molt que sigui una experiència amb un valor afegit”
Susanna Ventura, “Suu” (cantant i compositora)
‘Ventura’ és el segon disc de la cantautora catalana Susanna Ventura, coneguda popularment amb el nom de Suu. Amb dos àlbums sota el braç, la barcelonina s’ha obert pas en el panorama musical estatal en tan sols un parell d’anys. El 2018 va treure l’àlbum ‘Natural’, amb el qual va rebre el premi Enderrock a millor artista revelació. A principis de 2020 va llançar el seu segon treball, ‘Ventura’. Un àlbum on reimagina el seu so, explora noves sonoritats sense perdre l’essència de les seves lletres autobiogràfiques.
El proper dissabte 2 d’octubre a les 20 h del vespre visitarà el Teatre de la Garriga – El Patronat per oferir la seva música en un treballat show ple de reflexions.
Tres anys, dos àlbums. D’on prové aquesta inspiració?
La veritat és que no ho sé. Soc una persona que necessito explicar el què em passa. Per això em refugio en les cançons, en la poesia. Soc una mica intensa, la veritat.
En quin estil musical t’ubicaries com a artista?
En essència, el que faig és pop. Al final, són tornades que s’enganxen. I l’estructura és la bàsica del pop. Però m’agradaria que se m’encasellés més cap a l’indie.
Per què aquest títol?
Havíem acabat de gravar el disc i la veritat és que no tenia nom. Estava bastant amoïnada. Llavors vaig quedar per dinar amb un amic i just em va explicar que el meu cognom significava una cosa preciosa: la sort de la gent que està buscant el seu objectiu. Em sembla un significat preciós per un cognom i ho vam agafar pel disc.
El productor de ‘Ventura’ és el cantant i compositor Carlos Sadness. Fins al moment, el barceloní no s’havia endinsat en el món de la producció per a tercers. En quin moment es converteix en el productor de ‘Ventura’ i com ha influït en el gir d’estil musical d’aquest segon treball?
El Carlos no és productor en essència. De fet, només m’ha produït a mi i a si mateix.
Jo estava buscant un canvi d’estil, tot i que no tenia clar cap a on tirar. En aquell moment, a casa, vaig pensar en tots aquells músics que m’agraden i, òbviament, Carlos Sadness estava entre ells. Així que vaig parlar amb ell i ja vam començar a treballar junts. Realment ha influït moltíssim, en tant que jo buscava un estil que no sabia quin era i ell m’ha ajudat a trobar-lo.
Aquest canvi i evolució també hi és a nivell temàtic. Les lletres de ‘Natural’ parlaven d’una relació tòxica. En aquest segon treball parles de l’amor en totes les seves expressions; parelles, família, amics, a un mateix… Per què? D’on surt aquesta idea de redirigir l’enfocament de les teves lletres?
Jo parlo sempre sobre coses que em passen a mi, soc bastant autobiogràfica. Per això les meves lletres plasmen diferents punts de la meva vida. Quan estava amb ‘Natural’ em trobava en aquella situació concreta i ara, amb ‘Ventura’ estava en un moment bastant més pletòric i més maco de la vida. Qui sap què em depararà el tercer disc. El que està clar és que totes les lletres són sempre autobiogràfiques, llavors no tenen perquè seguir ni un estil ni una temàtica.
L’anterior àlbum va ser descrit com un disc feminista. Aquest també conté components reivindicatius feministes, potser però, de forma no tan explícita. Per exemple, l’aposta per l’ús del gènere inclusiu o neutre. És una decisió presa conscientment?
Em fa molta gràcia que es digui que un disc és més o menys feminista. Al final qui fa els discos soc jo, i jo soc feminista, per tant, tota la meva música ho serà. Crec que és un concepte molt carca això de “anem a fer música feminista”. Què vol dir fer música feminista? Què vol dir fer música per dones? Quina ximpleria és aquesta?
Pel que fa a parlar i fer ús del gènere neutre, no estava pensat ni premeditat. És com parlo jo i com em dirigeixo. Quan vaig fer el primer disc encara no havia fet aquesta reflexió, ja que era més jove, en canvi, en el moment de creació d’aquest segon sí, motiu pel qual ha quedat plasmat en les lletres.
A “Natural” hi havia diversos temes en català. En aquest darrer disc hi trobem “Tant de bo”. Per què decideixes crear en castellà? T’hi sents més còmode?
Sempre he compost més en castellà. Simplement, els temes que han sonat més a les ràdios catalanes són els escrits en català i, sense voler, se’m va encasellar com a artista que fa música en català. Llavors arribo amb un segon disc on la gran majoria dels temes són en castellà i la gent s’ha sorprès. Bé, aquella gent que no coneixia la meva discografia.
Jo em considero bilingüe. Amb el meu pare sempre he parlat en castellà, amb la meva mare en català. Em surt crear en les dues llengües. Ara, per exemple, en el moment que estic actualment, em surt compondre més en català.
Al final és una manera d’expressar-me i ho faig en la llengua que em surt. No té cap rerefons polític com alguna gent li ha volgut donar.
Com valores el teu pas per la indústria musical? Com és aquest món, i sobretot, com és per una dona jove?
Al principi sí que em vaig arribar a trobar amb algun comentari “tonto”, sobretot de gent que treballa en el sector, però que no són músics, és a dir, gent que treballa a seguretat o regidors d’Ajuntaments. Recordo que en un inici jo era més jove, tenia més aspecte de nena i algun cop m’havien preguntat “de qui ets filla?” o “de qui ets parella?”. Això ha canviat bastant, suposo que perquè he sortit a la televisió.
Pel que fa al moment musical en el qual ens trobem ara mateix, crec que és molt guay, ja que hi està havent un canvi molt xulo, estan pujant noves generacions que tenen moltíssimes coses a dir. El problema existent fins ara era que hi havia grups molt establerts que no es movien i estaven fent de tap. Amb la COVID-19 ha arribat una cosa molt maca – de les poques coses positives que ens ha portat – i és que molts d’aquests grups que estan començant i que tenien aquest sostre que no els deixava passar, ara estan tenint l’oportunitat que se’ls escolti, estem, finalment, fent bolos i fent-nos un lloc. Al final, fer música hauria de ser per tothom i tots haurien de tenir l’oportunitat.
Centrant-nos en el concert d’aquest dissabte, com és el directe que veurem a la Garriga? Amb qui t’acompanyes dalt l’escenari?
Sempre fem show. Som 6 músics dalt l’escenari. En els meus concerts, més enllà de la música, hi ha molta reflexió, ja que xerro molt i explico de què tracten les cançons. M’agrada molt que sigui una experiència amb un valor afegit, que no només sigui escoltar música com si fos d’Spotify, sinó que tingui aquest valor afegit distintiu.
De la mateixa manera que l’àlbum té darrere un concepte que integra tots els temes, és a dir, l’amor, a nivell escenogràfic i de vestuari succeeix el mateix, ambdós estan interrelacionats?
Sí, jo soc bastant curosa amb tot. Queda malament que ho digui jo, però anem bastant guapos. Tenim els looks de cada bolo molt cuidats, portem un cartell que posa Suu… ja ho veureu. La gent que vingui crec que no els decebrà, o almenys això espero.
Ja per acabar, com encares el futur? Tens algun projecte entre mans? Un tercer àlbum, alguna col·laboració? Amb qui t’agradaria?
M’agradaria col·laborar amb molts artistes ara mateix. Sobretot amb gent més de l’indie, buscant així que se’m dirigeixi més cap a aquest estil.
Estic preparant el tercer disc. Ara estem en el procés de producció. Cap a mitjans de l’any que ve calculo tenir ja aquest nou disc en el qual estem treballant.
Les entrades per a gaudir d’aquest concert es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Júlia Oliveras Aumedes
