L’escenificació del patiment mental des de l’experiència personal
L’escenificació del patiment mental des de l’experiència personal
A través d’una impecable combinació de diverses disciplines escèniques, Les Impuxibles van apropar el món de la salut mental i, més concret, el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) al públic assistent al Teatre de la Garriga el passat dissabte 20 de febrer.
Un espectacle sobre el patiment mental explicat des de l’experiència personal, amb honestedat, respecte i cura, abandonant els estigmes i tabús extensament perpetuats en aquest àmbit de la salut. Una obra sublim que, a través d’un llenguatge híbrid, dibuixa tot el procés viscut per les germanes Clara i Ariadna Peya.
Als 21 anys, la pianista Clara Peya és diagnosticada de TOC. Després d’onze anys convivint amb aquestes sigles i tot el que implica, decideix posar un significat a aquestes tres lletres. Tot el viatge que han recorregut amb l’Ariadna és precisament el que es plasma a ‘Suite TOC núm. 6’. Un camí que escenifiquen a través de la música, la dansa, el text i inclús la llengua de signes que, lluny de limitar-se a ser una traducció pura de les paraules, és una branca més de l’espectacle, un contingut totalment integrat en el conjunt gràcies a la interpretació d’Èlia Farrero.
En la línia que caracteritza els treballs de Les Impuxibles, aquest espectacle dóna veu, posa llum i, en definitiva, visibilitza un tema àmpliament silenciat en la societat actual. Deconstrueixen els relats oficials, desestigmatitzen les malalties mentals i, sobretot, conviden a l’espectador a reflexionar sobre la importància del context: “Podem ser feliços en un món que no ho és?”. Preguntes que llancen al llarg de l’obra, consideracions que deixen en l’imaginari col·lectiu dels presents i conceptes que treuen a la superfície per ser enfrontats de cara.
Un muntatge multidisciplinari i poètic que gira al voltant de dos punts, dues visions ben diferenciades que es van interrelacionant: la de la Clara, qui pateix la malaltia i conviu amb l’estigma social, i la de l’Ariadna, qui li ofereix suport i la cuida. Dues perspectives portades a escena de forma magistral pels actors Pau Vinyals i Adrià Vinyas, protagonistes que esdevenen l’alter ego de les Peya.
Una història molt necessària per entendre tot el procés, des dels primers símptomes, fins al diagnòstic, la medicació i els seus efectes. Un relat nascut d’un llarg exercici d’introspecció on les germanes Clara i Ariadna Peya es despullen completament.
Un cop més, les dues artistes aconsegueixen fer d’un tema silenciat, un clam, un muntatge excepcional que, al teatre garriguenc, va aixecar els aplaudiments i una gran ovació de tots els assistents. No és d’estranyar doncs, el cartell d’entrades exhaurides amb el que van aterrar al Teatre de la Garriga – El Patronat.
Una crònica i recull fotogràfic de Júlia Oliveras
