Teatre la Garriga

METAMORFOSI: bona música, embolcalladora i plena de sensibilitat

Els amants de la música acústica i electrònica tenien una cita ineludible a la Garriga el passat 21 d’octubre. ‘Metamorfosi’ era, en el que queda d’any, l’únic concert que el portuguès Jorge da Rocha oferirà a Catalunya. També els amants del contrabaix, de la música feta a casa amb músics d’aquí mateix, i de tots aquells curiosos de com es pot fer música tocant un instrument de mil maneres diferents. Una mostra d’experimentació amb els instruments, les melodies i els arranjaments; bona música, embolcalladorai plena de sensibilitat.

El concert va començar tal com en da Rocha havia promès: viatjant al seu país d’origen a través de la peça ‘Grândola Vila Morena’, de José Afonso (Zeca, com li diuen els seus comunitaris, com el mateix músic). Un tema que no solament va traslladar als espectadors fins a Lisboa, també els va traslladar en el temps, l’abril del 1974, a aquella revolució de clavells vermells en boca dels fusells de l’exèrcit.

Tota la resta, cançons inèdites, acompanyat en diverses ocasions del garriguenc Guillem Callejón a la guitarra elèctrica i al pedal steel guitar, i del pianista Ismael Dueñas, i emmarcat en una preciosa escenografia de Marta Castro voleiant a l’aire. Totes les cançons interpretades per la seva veu vellutada, plena de matisos i profunda, que proporciona una base musical amb el més pur art beatbox; i els seus dits juganers, que espeteguen, pessiguen, piquen, esgarrapen, acaricien les cordes i el cos del contrabaix, fent-lo sonar com un instrument de corda i, adesiara, com un de percussió. Totes interpretades també pels seus peus inquiets, que trepitgen, mesclen, allarguen, produeixen sons llargs i distorsionats amb els seus pedals d’efectes i també amb el loop station, amb el que enregistra tot el que toca al moment, creant, reproduint i interpretant al mateix temps.

Al llarg del concert, en da Rocha va compartir anècdotes de la seva vida, com ara la por que va sentir quan va arribar al barri del Raval, on va viure només arribar a Barcelona, i que li va servir d’inspiració per a la cançó amb el mateix nom: ‘Raval’. Un tema melòdic, sense lletra, amb ritmes, sons i cadències d’inspiració àrab.

Alguns dels altres temes que van sonar van ser els coneguts ‘Hoje’ o ‘False Alarm’, i va finalitzar amb ‘Your Skin’, convidant el públic a cantar amb ell i participar d’un loop col·lectiu.

Lorena Serra