‘Metamorfosi és la meva manera d’estar a la vida i, sobretot, a l’art i a la música’
JORGE DA ROCHA, cantant, compositor i instrumenstista
En Jorge da Rocha va néixer a Portugal, però de jove es va traslladar a Barcelona per formar-se i dedicar-se professionalment a la música. Després de tocar a diversos projectes de l’escena musical barcelonina i berlinesa, va decidir emprendre la trajectòria com a solista, compositor i cantant.
Tres àlbums més tard, ‘These are a few of my favorite songs’ (2016), ‘To drop and let go’ (2017) i ‘Blau – being Los As Usual’ (2020), Jorge da Rocha recala a la Garriga per oferir un concert sota el títol ‘Metamorfosi’, un projecte original on recull temes propis de la seva discografia, a cavall entre l’acústica i l’electrònica.
Jorge da Rocha: és difícil classificar-te en un sol gènere i, encara que les etiquetes avui en dia no tenen gaire sentit (i menys en el teu cas), defineix-nos una mica quins gèneres musicals ajuden a construir aquest caràcter teu tan únic i personal.
De petit a mi m’agradava molt escoltar música (pels meus germans) com ‘The Cure’, ‘Radiohead’, ‘Pixies’ o ‘Bauhaus’, aquest últim més alternatiu i proper al rock. Jo tocava la guitarra i la guitarra elèctrica, i formava part d’algun grup de rock. Més tard vaig conèixer la Bossa Nova i em va interessar molt l’harmonia de la música. De la Bossa Nova al Jazz va ser un pas més. I en un moment donat vaig sentir la necessitat de connectar amb les meves arrels musicals. Per això, actualment la meva música és una barreja de música alternativa amb tocs d’improvisació, jazz, música experimental i electrònica ambient.
Els teus germans també s’han dedicat a la música?
No però són discjòquei. Som 4 germans i tots tenim una relació amb la música. Teníem un grup junts amb el germà que em precedeix. La música sempre ha estat molt present en la família.
D’on prové el teu interès per la música indie pop?
Hi ha una part més de pop, que no és clàssica, per això la relaciono amb l’indie pop. No tot és jazz o experimental, també toco un estil més fàcil i utilitzo la guitarra de forma més convencional.
Metamorfosi: procés biològic de transformació en diferents estadis de desenvolupament. Aquesta és la definició de diccionari, però és gairebé inevitable no connectar el terme amb la novel·la homònima de Kafka. Per què aquest títol? Què té de biològic o kafkià el teu concert?
És més una experiència o sensació professional. Els temes ja estan fets. Metamorfosi és la meva forma d’estar a la vida i, sobretot, a l’art i a la música. La gent que ve als concerts em sol dir que ha vingut diverses vegades i mai és igual, sempre hi ha novetats. Miro els temes que vaig compondre d’una forma i ara els toco de la manera que sigui i veig que estan en constant transformació. També és un concert obert a la participació d’altres músics, cosa que provoca sens dubte un canvi en les cançons. En aquest cas, he convidat al guitarrista Guillem Callejón, que és d’aquí la Garriga, i amb qui vam coincidir a l’etapa formativa del Liceu. Curiosament, va ser el músic amb qui vaig fer el meu primer concert cantant. Ell va viure a la seva pròpia pell la meva transformació d’instrumentista a cantant. També tocaré amb l’Ismael Dueñas, que toca el piano i és un músic increïble. Després faré gira per Finlàndia i tocaré amb una música d’allà. Per tant, les cançons estan en constant transformació: d’aquí el títol ‘Metamorfosi’.
La teva música és també un viatge pel món, ja que ens trasllada als diferents països on has viscut i t’han marcat: Portugal, Catalunya, Alemanya… Quins altres països t’agradaria viatjar, musicalment parlant?
M’encantaria fer temporada a Turquia per rebre la música de l’Orient Mitjà. A l’Índia també, per tot el tema rítmic, melòdic o bucal. He pensat a investigar per allà… m’agraden les barreges i fusió de llocs i músiques. Admiro la música llatina, però viatjaria més cap a l’est.
Parlem ara de la temàtica de les teves composicions. Hi ha molta reflexió sobre la vida i el món en què vivim. De què més parlen les teves cançons?
Hi ha una qüestió molt personal a les meves cançons, però que tots podem sentir, com ara la soledat, l’amor, les emocions que portem a dins, les ruptures, etc. Per una altra banda, hi ha un fort component de crítica que convida a la reflexió social, amb temes que parlen del medi ambient o sobre què està passant al món. Hi ha un tema en concret, ‘Fals Alarm’, que fa referència a una conversa entre el planeta terra i una persona que ignora l’escalfament global. Per citar-ne un altre, hi ha una lletra que parla sobre la problemàtica de la mar Mediterrània. L’‘Excellence’ parla de com la societat ens imposa l’excel·lència en les teves relacions i l’escola, en com es recompensa la magnificència i del mal que pot arribar a causar a una persona.
T’he llegit dir en anteriors entrevistes que “et faltava espai per expressar” moltes coses que portaves dins. Creus que a poc a poc amb els anys i la feina vas buidant tot el que sents o no hi ha vida suficient per arribar a expressar tot el que un té interiorment?
Potser és difícil expressar-ho tot bàsicament perquè primer s’ha d’esbrinar què hi té un a dins, i això és una gran feina. Per a mi la música i l’art és la manera de treure-ho tot fora. De fet, la forma no importa: hi ha qui ho fa amb la cuina, fent esport, teatre… És una necessitat immensa de l’ésser humà. El temps m’ajuda a expressar-me millor, però soc un músic molt inquiet i m’agrada no parar d’experimentar… et reconec, però, que no hi ha temps per a tot el que vull fer! Voldria tenir una banda de rock potent, fer música electrònica més clàssica o tancada… Ara estic treballant molt amb la música en directe, produint espectacles de dansa, cosa que em permet fer composicions més boges i m’està permetent arribar a un equilibri artístic que m’encanta. Potser ja no estic tan ‘Being Los As Usual’ (tan perdut) com quan vaig començar.
Et tindrem a l’escenari de la Garriga el pròxim 21 d’octubre, acompanyat del contrabaix, la teva veu, una mica de loops i en Guillem Callejón, un dels músics, que, com hem dit abans, justament és de la Garriga. Què més t’uneix al nostre poble?
L’amor. Vaig venir amb una gent increïble. Som set persones que vivim junts i que estimo molt. Amb molta il·lusió vam trobar la Garriga i com més la descobrim, més ens enamora. Hi ha una cantant, dues il·lustradores, els membres de la companyia teatral ‘Zero en Conducta’, l’Ismael Dueñas i en Guillem Callejón… tots artistes!
A més de les teves inèdites, podrem sentir versions d’altres músics que t’acompanyen en la teva carrera?
Hi ha un tema que sempre m’agrada tocar de José Afonso, molt relacionat amb la revolució d’abril portuguesa. Es tracta d’una cançó amb un potent missatge: va ser amb la seva música que els militars i el poble van tenir el senyal que començava la revolta. D’entrada només aquesta, però de vegades als concerts mai saps el que passa i si la gent em demana un tema en concret, el toco.
En sortir de la Garriga, t’esperen a Finlàndia i al desembre, a Portugal. Per tant, en el que queda d’any, la Garriga és l’únic lloc del nostre país on se’t sentirà tocar.
Oferiré un concert també a Galícia el 22 de desembre. Però a Catalunya sí que serà el darrer concert, per això espero que tothom s’engresqui a venir al Patronat!
Has interpretat ‘Metamorfosi’ en un altre lloc aquí?
A Barcelona, al centre Cívic Urgell, amb un ballarí a l’escenari. Va ser molt bonic! La gent dempeus, demanant un altre tema, molt emocionant.
M’agradaria saber quins altres projectes tens entre mans i si ja estàs treballant en un quart disc.
Un dia em vaig adonar que, amb tota la feina que he fet per projectes de dansa, tinc molt material que no ha estat editat que m’agradaria treure a la llum. Estic preparant una edició de tres volums amb música només instrumental, ara estic en la producció i edició.
A Portugal oferiré una cosa que, si surt bé, voldria presentar-la al cinema Alhambra. És un encàrrec de fer la música en directe de la pel·lícula ‘The Circus’ del Charles Chaplin. La música pot o no estar relacionada amb les imatges que es veuen.
També produeixo per altres, ara mateix per un músic d’Holanda, i faig la música del nou espectacle de ‘Zero en Conducta’.
Les entrades d’aquest concert es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Lorena Serra
17 d’octubre de 2023
