“Siguem una mica crítics amb el que veiem, no tot és el que veus a primera vista”
Xip Xap (companyia de teatre)
Xip Xap és una companyia catalana de teatre amb trenta-vuit anys de trajectòria dalt dels escenaris i més de deu mil actuacions a les esquenes. Una companyia de ponent, de Lleida, que arriba a la Garriga amb la popularment coneguda història d’Hamelí del conte clàssic alemany popularitzat pels Germans Grimm. Un espectacle, però, que es desmarca de les versions de final tancat i feliç, per a fer-te reflexionar i endur-te la pròpia obra a casa.
El proper diumenge 18 d’abril a les 17.30h de la tarda ompliran l’escenari del Teatre de la Garriga – El Patronat amb aquest espectacle de titelles.
Ens hem de remuntar gairebé quatre dècades per trobar els vostres inicis. 38 anys de trajectòria, on heu voltat per arreu fent més de 10.000 actuacions. Com neix aquesta companyia de teatre?
Neix a principis dels vuitanta, un moment on tot bullia, sobretot al carrer. Es volia recuperar la cultura popular. A Catalunya hi ha un renaixement, era un moment de creació.
A l’inici principalment fèiem teatre de carrer, després vam participar durant la campanya de la llengua, amb el personatge de la Norma com a protagonista i vam fer campanyes per tots els barris, sobretot els de la zona metropolitana de Barcelona.
Poc a poc vam anar fent i fins avui. La companyia ha evolucionat moltíssim i fem un altre tipus d’espectacles.
El proper diumenge aterreu al Teatre de la Garriga – El Patronat amb Hamelí. En què consisteix l’obra?
Tornem a la Garriga, un fet que sempre ens fa molta il·lusió. Aquest espectacle és la darrera producció de la companyia. És una producció de titelles i actors, i està inspirada en el conte de El Flautista d’Hamelí. És una lectura molt especial dels fets. El títol és “Hamelí” ja que la nostra història està molt basada en els ciutadans de la ciutat d’Hamelí.
Fins a quin punt manteniu l’essència del conte clàssic alemany que van popularitzar els Germans Grimm?
Al 100%, però en la nostra versió, les rates pot ser no venen d’enlloc. Les rates hi són, envaeixen Hamelí, aquesta ciutat plàcida i tranquil·la que de cop, es veu transformada per aquestes rates que nosaltres deixem a l’aire que pot ser no arriben d’un altre espai.
Per què aquesta aposta per un fil argumental sense un final tancat i feliç, sinó un final obert?
De fet, hi ha moltes versions d’aquest conte. La primera llegenda que nosaltres vam trobar, apostava per un final que, precisament, no era feliç. Hi ha un gran nombre de versions i cadascuna té un final diferent. Sempre hi ha l’opció de corregir el final, de fer-lo a la teva manera, d’adaptar-lo. Nosaltres deixem una opció totalment oberta. Pot ser les imatges no són tan obertes però si que ho expliquem. Acabem dient que hi ha moltes maneres d’acabar aquest conte o història.
Nosaltres volíem que quedés palès que les coses no són tal i com semblen a primera vista i, per altre banda, que els fets tenen conseqüències.
Últimament veiem molts contes on tot ho arreglem i tot ho podem apedaçar. Ens hauríem d’acostumar des de ben petits a ser conscients de que tots els actes tenen conseqüències, per a bé o per a dolent, però que res del que fas tu no té conseqüències. T’afecta a tu, al teu entorn.
És quelcom que nosaltres volíem que esdevingués el missatge d’Hamelí. No és una història trista, és una història molt divertida i distreta, però hi havia la intenció de deixar plasmat aquest missatge.
Volíem que el públic en marxar a casa tingués la sensació d’haver-s’ho passat molt bé però alhora que tingui quelcom que el faci reflexionar. I els nens igual, els nens també es qüestionen les coses.
Quin és el leitmotiv de l’espectacle, el nucli dramàtic?
Podríem dir que “les coses s’amaguen dins d’altres coses, no tot és realment el que veus a primera vista”. Aquesta és la base d’on surt tot. De fet, d’aquesta manera comença l’espectacle, amb una escenografia molt senzilla. Apareixen tres cases i d’allà es munta tot un poble, amb moltes casetes i carrers. Hi ha uns ajudants, uns brigades, que tenen molta feina tot el dia muntant i traient carrers. Apareixen també tres personatges i d’allà surten tots els demés. Aquesta és la idea de la nostra proposta, tan de dramatúrgia com d’escenografia. El joc de les nines russes, de les matrioixques, exemplifica a la perfecció com està plantejat l’espectacle. Hem aconseguit lligar-ho tot a través d’una partitura molt ajustada. Tot suma.
Com és el vestuari?
La primera idea era que no fes nosa, ja que en l’escenografia hi ha molt color i molts elements i no volíem que destorbés.
Vam buscar un vestuari neutre. Les samarretes de sota són tons verdosos, el color de l’esperança, per mostrar que les coses passen però poden passar de moltes maneres. La idea era que no molestés però que sumés també.
Pel que fa al disseny, l’hem fet nosaltres. Som una companyia clàssica i produïm els espectacles des de dintre. El disseny del vestuari l’hem fet nosaltres, el disseny de les casetes ens el va fer el Joan Pena.
Per a la dramatúrgia i el guió, aquest cop vam buscar un director de fora de la companyia. Un company d’ofici, en Ramon Molins, de la companyia Zum-Zum Teatre, que treballem sempre junts en moltíssims projectes i formem part de la mateixa associació. Estem molt vinculats. És extern però coneix perfectament la nostra història.
Endinsant-nos en el missatge de l’espectacle. És molt comú en aquest estil de teatre una gran presència de valors i inclús, lliçons. Hamelí es desmarca en certa mesura d’aquesta tendència i aposta per ajudar a treure conclusions a l’espectador. Per què?
Sí, nosaltres presentem una història i al final, escenogràficament queda tancat però pot continuar, cadascú en el seu cap pot fer créixer la història. Els nens són capaços de crear de tot. Apostem per aquest fet del final obert i per ser crítics. Siguem una mica crítics amb el que veiem, no tot és el que veus a primera vista. I, sobretot, aprenem a ser crítics ben aviat. I valorem que els nens siguin crítics. És feina de tots educar els nens.
Pel que fa al registre, al llenguatge, com ho feu per no caure en un llenguatge infantilitzat i paternalista?
L’espectacle té moltes lectures. Nosaltres l’aconsellem per a nens a partir de 4 anys. Hi ha molt sostre i cadascú agafa allò que el seu desenvolupament està preparat per agafar. Ara, en el teatre hi va tota la família i nosaltres hem d’aconseguir que marxin amb una lectura feta i que no pas pensant “això no era per mi”.
Així doncs, aquest espectacle, no es dirigeix únicament als infants, sinó que està pensat per a tots els públics?
Ens posen etiquetes com la de “Teatre infantil” però no significa que sigui cert. Nosaltres fem un teatre per a tots els públics, i siguis de l’edat que siguis, hi ha una lectura per tu. Sembla que és obligatori etiquetar, van posant graons. Quan planteges una obra intentes fer-la per a que tothom que vingui al teatre la pugui gaudir.
Començàvem l’entrevista parlant de les més de 10.000 actuacions que porteu a les esquenes. Seguireu al mateix ritme? De cara al futur, hi haurà nous espectacles?
Si no ens fan fora, si no ens tornen a tancar com l’any passat, la idea és seguir, continuar fent espectacles i continuar creant.
Hi ha companyies que van utilitzar el confinament per crear. Nosaltres acabàvem de sortir d’un any i mig d’estar tancats creant i teníem moltes ganes d’actuar, necessitàvem trepitjar l’escenari… el confinament ens va anar a la contra.
Actualment, tenim dibuixos i idees sobre la taula però encara no hem concretat res, no sabem cap a on anirem encara, el que tenim clar és que seguirem al mateix ritme!
Les entrades per a gaudir d’aquest espectacle es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Júlia Oliveras Aumedes
