“Un bon pallasso t’ajuda a oblidar les guerres i les malalties de l’època i t’ajuda a oblidar la teva inevitable mortalitat”
Peter Shub (pallasso i director d’espectacles)
Peter Shub és un pallasso de referència mundial amb una gran palmarès de reconeixements internacionals. Un clown nord-americà resident a Europa des dels anys vuitanta que ha col·laborat amb una gran llista d’organitzacions i artistes de tot el món, a més de circs àmpliament coneguts com el Cirque Du Soleil, el Circ Roncalli o la Gran Poma de Nova York.
El comediant incomparable i multipremiat actuarà al Teatre de la Garriga – El Patronat el proper 29 de maig a les vuit del vespre amb el seu espectacle d’humor Stand up and fall down. Seixanta minuts per gaudir de la seva comèdia d’observació, la paròdia i la comunicació gestual.
Com va néixer la teva passió per a aquesta professió?
A l’escola secundària vaig ajudar a la meva amiga a assajar per a l’audició teatral de l’escola. Vaig aprendre millor les línies que ella i vaig decidir provar també el seu joc. Ella no va ser acceptada, però jo sí. D’acord, només tenia una línia, “l’helicòpter arriba”, però aquest era la meva porta d’entrada al món del teatre. Des de llavors no he mirat enrere.
Més de tres dècades dalt l’escenari. Com et reinventes amb espectacles que sempre omplen els teatres que visites?
Cada espectacle és diferent perquè improviso i el públic sempre és diferent. Tots ens reinventem moment a moment. Aquesta és la bellesa de tot, que mai no és el mateix.
Però els temps evolucionen i canvien. L’humor del pallasso ha evolucionat en aquestes tres dècades? Com afecta als teus espectacles?
La feina dels pallassos és fer riure a la gent. Els temps poden canviar, però el riure continua. El tarannà del pallasso ha de ser jugar amb la lleugeresa i la poesia i escoltar la sala.
I en temps de covid-19, i en plena època digital, quin paper juga l’humor i, sobretot, quin paper tenen els pallassos?
Un bon pallasso t’ajuda a oblidar les guerres i les malalties de l’època i t’ajuda a oblidar la teva inevitable mortalitat. Un pallasso dolent us farà mirar al mòbil. Poseu-vos a la part posterior d’un teatre durant una representació de pallasso i, al cap de 10 minuts, podreu veure a la llum dels telèfons la qualitat de la representació.
A l’hora de preparar cada nou espectacle, d’on prové la teva inspiració? Com és el procés de creació?
Les idees provenen de la vida. Necessitem els ulls per veure, el cor per somiar, la ment per pensar i el cos per expressar. El procés per crear no hauria de seguir regles necessàriament. Bé, potser una regla: no siguis avorrit.
A la Garriga oferiràs l’obra anomenada “Stand Up and Fall Down”. De què tracta exactament aquesta obra?
No tinc ni idea de què tracta. Oh, potser si, que són uns 60 minuts.
En quin moment decidiu crear aquest espectacle?
Era un dijous i els meus fills cridaven i ploraven. Necessitava una excusa per sortir una estona, així que fer un espectacle de clown per viatjar lluny semblava una idea vàlida.
Un espectacle que teníeu previst portar a diferents ciutats de Catalunya, però va aparèixer la pandèmia de la covid-19. Com t’ha afectat la pandèmia?
Malauradament, menys teatres i menys públic per reunir-se i trobar alegria junts. Però no us preocupeu, sempre hi ha l’any que ve.
Centrant-nos en l’espectacle, quins elements t’acompanyen a l’escenari? Com és l’escenografia?
Prefereixo un mínim d’objectes perquè és més poètic i permet al públic somiar, imaginar i crear en la seva imaginació. No jugo a temps passats ni futurs. Jugo en el present, aquest mateix moment i no necessito més del que ja hi ha quan arribo; una taula, una cadira, una tassa o la meva maleta petita. De fet, tot el que necessito durant 60 minuts està, en part, a la maleta i la resta ho trobo a l’espai del teatre.
Pel que fa a la comunicació amb el públic, varia segons el lloc on actues? La teva professió és universalment comprensible per a tothom?
Aquesta professió és, en la seva majoria, silenciosa, de manera que d’aquesta manera és molt fàcil d’entendre, ja que la nostra forma primitiva d’entendre és primer la representació visual. Tot i així, no diria que sigui realment un espectacle per a nens petits. La meva actuació requereix concentració i, si els bebès ploren, pot molestar o modificar, de sobte, el focus d’atenció. Potser un bebè que plora centrarà tota la nostra atenció en el moment i ens adonarem que això està passant realment per primera vegada. Confia en mi que no porto els meus nadons que ploren.
Les entrades per a gaudir d’aquest espectacle es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat).
Una entrevista de Júlia Oliveras Aumede
