Un deliri reivindicatiu
Un deliri reivindicatiu
Un silenci aclaparador domina el teatre i una llum tènue deixa el públic expectant. La càmera comença a enregistrar per retransmetre el concert en directe per streaming. Amb una calma pròpia dels més experimentats, apareixen a l’escenari les sis joves garriguenques. El silenci deixa pas al crit de diverses consignes de les artistes: “Y la culpa no era mía, ni dónde estaba, ni cómo vestía. El violador eres tú”. Un inici ple d’energia i empoderament que marcarà la resta del concert emmarcat en les jornades reivindicatives del dia de la dona.
De fet, en aquesta línia d’actes pel 8M, les De Lirios van cedir l’escenari minuts abans del concert a dues membres de l’entitat “La Garriga Societat Civil”, qui van llegir diversos fragments de textos de feministes sufragistes.
El teatre era ple – respectant totes les mesures sanitàries establertes pel PROCICAT -, per presenciar la primera actuació d’aquest grup novell. El cartell d’entrades exhaurides penjat des de feia uns dies demostrava el gran interès que despertava el seu concert. Les De Lirios no van decebre i van complir amb les expectatives dels presents, vista la gran rebuda del públic, molt actiu al llarg de tota l’hora d’espectacle.
Amb una amalgama d’estils musicals molt destacable, les artistes van anar interpretant temes propis com “Los celos” o “Que us donin bé pel cul”, alhora que versionaven i homenatjaven peces de dones d’arreu, com el popular “Don’t know why” de Norah Jones. Una execució musical sublim aconseguida amb un sextet com a formació, que comprenia un teclat, un baix, una guitarra, un ukulele i una bateria.
Un dels aspectes més destacats d’aquest grup que va quedar palès al llarg de tot el concert és la dolça unió de les seves veus que casaven a la perfecció. La consecució d’harmonies
Pel que fa a l’escenografia, diverses flors acompanyaven les músics. Unes creacions de la també garriguenca Clàudia Moreno. A més, just al hall del teatre, dos quadres obra de la Trapis Talayero, ambientaven l’espai.
El punt final de la performance el va posar una consecució exquisida de ritmes als timbals cedits pel Front diabòlic de la Garriga.
Èxit total, doncs, en l’estrena de les De Lirios que feien els seus primers passos al Teatre de la Garriga – El Patronat. Un concert musical i reivindicatiu a parts iguals, enmig d’un públic molt actiu i participatiu, auguri de la qual de ben segur serà la seva trajectòria dalt els escenaris.
Una crònica i recull fotogràfic de Júlia Oliveras
