Un diàleg improvisat
Una atmosfera tènue, una combinació particular de colors, llums i reflexos i quatre artistes d’una brillant i impecable trajectòria dalt l’escenari. Álvaro Torres Quartet presentava en primícia el seu darrer treball: “Cadencia”.
Un carrusel de sensacions i molta expectació planejava dins el teatre. Amb només els primers compassos del concert ja va quedar clar que ningú quedaria insatisfet. Una hora d’improvisació i jazz avantguardista amb el moviment i el ritme com a grans protagonistes van delectar els assistents.
El quartet d’Álvaro Torres compost per piano, saxo, contrabaix i bateria, va saber com sorprendre al públic, introduint una sèrie de recursos àmpliament efectius, portant la música a cavall del jazz i l’art contemporani, el visual i el conceptual. Sens dubte, tota una ostentació de genialitat i creativitat que deixa entreveure un món de possibilitats per aquest jazz de les noves fornades de músics com Torres.
Les composicions del pianista en aquest darrer treball discogràfic són un punt de trobada entre la improvisació i el jazz d’avantguarda, i amaguen diverses influències, des de la música clàssica occidental al folklore llatinoamericà i la música hindú amb les quals Torres ha treballat en certs moments de la seva trajectòria musical. Un conjunt de peces que el quartet va interpretar amb caràcter plasmant així el moviment, el ritme, la pausa i la respiració que defineixen la cadència. Indubtablement, doncs, la combinació de les arrels i origen de cadascú, amb la creativitat i la imperdictibilitat del moment, van fer honor al títol del disc, Cadencia.
El compositor madrileny va plantejar diversos punts de vista des del piano, en un continu vaivé entre el virtuosisme i l’intimisme, exposant una inventiva i idees musicals que s’acomodaven perfectament al diàleg que mantenia amb els seus companys. De fet, la conversa musical amb els jocs rítmics de Kresten Osgood a la bateria, l’energia imperant de Philipp Gropper al saxo i els solos en ocasions contrapuntístics de Joel Illerhag van ser tot una delícia. El desplegament virtuosístic i la gran expressivitat que posseeixen els quatre instrumentistes van elevar la música a un nivell excels.
L’energia que es respirava era certament familiar. La gent gaudia les intervencions dels músics, tots ells ja consolidats i de llarga trajectòria. Un concert impecable per a què els diversos temes que componen Cadencia poguessin veure la llum en el transcurs de l’hora d’espectacle, al menys en essència, en el seu contacte amb un públic receptiu i completament entregat.
