“Un espectacle que vol sacsejar les identitats de la gent”

Degenérate Mucho de Las XL “És un espectacle que vol sacsejar les identitats de la gent”

Las XL és una companyia de teatre formada per les actrius Nía Cortijo i Marta Sitjà. Dues artistes amb un llarg bagatge en el món de les arts escèniques que juntes creen al 2013 aquest projecte teatral. Amb el seu primer treball, “Abandónate mucho”, trepitgen festivals com la Fira de Tàrrega, la Mostra d’Igualada o el TNT i creuen l’oceà fins a Colombia, Miami i Mèxic. 

Aquest proper 28 de novembre a les 20h del vespre, arriben al Teatre de la Garriga – El Patronat amb el seu darrer treball “Degenérate mucho”, un espectacle amb música en directe i molt d’humor per reflexionar sobre la construcció social del gènere. 

En quin moment sorgeixen Las XL? Com neix aquest projecte musical?

Cap al 2013, amb la creació del primer treball “Abandónate mucho”. Las XL neix de les ganes de dir al món tot el que ens passava, el que ens removia per dins. De fet, en realitat és un projecte personal i alhora col·lectiu per explicar i vomitar tot el que ens passa a les dones. 

Amb la creació d’aquest grup què buscàveu?

La idea és obrir ulls, i sobretot prismar el feminisme, el que normalment es diu de “posar les ulleres morades”. I tot des de l’humor ja que és a través d’ell que es pot parlar d’aquestes coses. No ens interessa gens el drama, la tragèdia o el victimisme. Som les primeres de riure’ns de nosaltres mateixes, primer de tot, perquè la gent es relaxi. A través del riure volem obrir ments i fer entrar un missatge que ens sembla que així és més fàcil d’entendre. 

Com definiríeu el vostre estil musical? 

Fem de tot, el que ens agrada. No som músiques professionals, som actrius i la música és una eina més per arribar a donar un tipus de missatge. Tan cantem cobles, com cançons més punkis. Generalment la gent ens diu que som punkis, i és cert, ens agrada aquest punkirrisme, el rock dur. Però alhora també interpretem cançons més suaus i melòdiques, inclús reggaeton. Una mica de tot, no ens emmarquem en cap estil concret. 

Arribeu a la Garriga amb “Degenérate mucho”, de què tracta?

És un espectacle que vol sacsejar les identitats de la gent. Volem fer entendre que el gènere és una construcció, que cada persona neix amb un sexe definit però després, el que fem amb aquest gènere, està tot marcat i construït. Les nenes han de ser maques, senzilles, sensibles…. és una construcció, no és de naixement. En el feminisme es coneix com la teoria sexe-gènere, o la construcció social del gènere: no has de ser femenina per haver nascut amb vulva. 

En què es desmarca del vostre anterior treball “Abandónate mucho”?

El llenguatge és molt semblant, però el primer era molt tot-terreny, i molt senzill a nivell de muntatge. En canvi, aquest segon és bastant més teatral, amb una part tècnica molt més cuidada i pensada, tan el disseny de llums com l’escenografia. 

“Abandónate mucho” era molt més batallero, estava pensat per poder fer-lo als bars, carrers, discoteques. Per contra, aquest segon és més el que es coneix com a espectacle de teatre, hi ha molta més consciència teòrica a darrere, i el text està molt més aconseguit. 

De fet, amb el primer tot va ser molt fàcil ja que era el moment, ho necessitàvem, i la rigurositat no hi era. Precisament per això va ser un èxit, perquè era fresc i a la gent li va entrar molt més. Aquest segon l’hem reflexionat més, hi ha un procés de creació més profund i ampli. 

Els assistents al vostre concert què es trobaran? Com és la posada en escena, la indumentària hi segueix tenint un paper important? 

Fem un espectacle musical bastant potent. El vestuari està molt treballat, hi ha molts canvis de vestuari, molts canvis de personatges, passem per moltes etapes. Aquesta construcció social del gènere l’hem volgut plasmar a través de la historia de la nostra vida, des de que neixes fins que ets una persona adulta. És com una línia de la vida plasmada sobretot, pel canvi d’estètica. 

Es podria dir, doncs, que és un concert teatralitzat?

Al revés, és una obra de teatre musicada. Tot i que és veritat que molta gent ens diu que és més concert que no pas teatre. Bé, aquest segon no tan, aquest si que es correspon més en el que comunament es coneix com a teatre, però el primer treball era més un concert. 

Tot i l’auge del feminisme en l’actualitat, creieu que encara hi ha molt camí per recórrer, motiu pel qual són tan necessaris projectes com el vostre?

Totalment, són necessaris completament. Hi ha un gran camí a recorre, tot just estem començant ara mateix. Queda tot el camí, a més, mai s’acaba, no té un fi. Encara hi ha molta gent patint per la seva manera d’estar al món. Al final, amb l’espectacle acabem dient, vull ser persona, i ja està, deixa’m existir, no em diguis com m’he de comportar només perquè he nascut amb un sexe o altre, deixa’m vestir-me com vulgui, deixa’m fer el que em doni la gana amb el cos que tinc.  

Aixecant la mirada, com us plantegeu el futur?

És un futur incert on tot es va movent. Fins a l’últim moment mai sabem res. Nosaltres estem acostumades a fer previsions amb molt de temps d’antelació, i en canvi ara és totalment al contrari. No sé ni com serà el mes que ve. És anar fent passos petits i adaptar-te.

Amb l’exitós “Abandónate mucho” vau trepitjar festivals de la talla de la Fira de Tárrega, la Mostra d’Igualada o el TNT. Vau viatjar fins a Colombia, Miami i Mèxic. Després d’aquest èxit, com afronteu aquest segon treball? 

Ens feia por, un segon treball quan has tingut tan èxit, et posa en el punt de mira, i això que diuen que les segones parts són difícils… Però ha sigut espectacular. Hem treballat molt per a què no fos una obra pamfletària, que tingués molta teoria. Segueix tenint la frescura de les XL encara que està molt més cuidat. Estem molt contentes, perquè ens hem superat, i així ens ho fa saber el públic. Havíem creat unes expectatives i hem estat a l’alçada.

Nosaltres com a XL, degut al fet que ens tractem un contingut feminista, sembla que només podem treballar al març i al novembre. Al març teníem una gira estupenda que per la pandèmia es va suspendre. I al novembre, l’altre mes en què treballàvem més, ha estat un altre moment en què ha tancat tot. Dos dels pitjors mesos de l’any, ens ha afectat de ple. 

Les entrades per a gaudir d’aquest espectacle musical es poden aconseguir al web del Teatre de la Garriga – El Patronat (www.teatrelagarriga.cat). Aquest espectacle també es podrà veure en streaming. Més informació al web del Teatre

Una entrevista de Júlia Oliveras